Darrerament, Dublin ha viscut una febre hotelera que en alguns casos ha posat en perill edificis que tenen una forta significació per a la ciutat. Entre altres exemples hi ha l’immoble d’estil georgià situat a Ushers Quay i que és l’escenari on es va desenvolupar el capítol Els Morts, el darrer i més llarg del recull d’històries incloses a la joyciana Dublinesos, on hi ha previst d’obrir un alberg, tot i l’oposició dels conservacionistes, que ho han titllat d’atemptat arquitectònic; o l’hotel -per ara amb el permís denegat- projectat al voltant del pub The Cobblestone, tota una institució del barri d’Smithfield i de més enllà.

ACTUALITZACIÓ 06/02/2023: el Comú de Dublin ha donat llum verda al projecte.

De tota manera, no tot són males notícies en aquesta febre hotelera puix que en alguns casos s’enderroquen edificis que van participar en el concurs oficiós que va afectar la capital irlandesa durant els anys cinquanta i seixanta del segle passat, en què hi van participar horrors arquitectònics com l’Apollo House o la Hawkins House -ambdues ja enderrocades-, la Telephone House o la River House; en aquest darrer cas, ara hi ha l’Hotel Hampton, de nova construcció i que forma part de la cadena Hilton, que ha suposat treure de la vista l’antic edifici de formigó gris i fred a Chancery Street -també a Smithfield- que durant molts anys havia estat ocupat per l’Oficina de l’Impost de Circulació (Motor Taxation Office).

I ara, sembla que hi ha bones noves per a arreglar un altre dels edificis més lletjos de Dublin d’aquella època del concurs de nyaps arquitectònics que encara resten dempeus, més concretament, la Telephone House, un edifici situat al número 41-43 de Marlborough Street, al capdamunt del carrer, gairebé tocant a Parnell, que té un estil molt semblant a la River House, és a dir, formigó fred i gris amb finestres quadrades o rectangulars. Fins no fa gaires anys era una de les moltes oficines que Eircom, l’antic monopoli estatal de telefonia Telecom Éireann i que ara s’anomena Eir, tenia repartides arreu del territori. De tota manera, una reestructuració de la companyia va deixar l’edifici buit i si bé hi ha hagut un rètol informant que es pot llogar, sembla que no ha generat gaire interès.

Segons es pot veure a la sol·licitud de permís d’obres, els promotors del nou projecte volen conservar l’edifici actual de vuit plantes, això sí, fent-li un rentatge de cara -sobretot de façana- i construint un edifici de nou plantes a la part del darrere; tot per a encabir-hi un aparthotel amb 296 suites, de les quals 282 serien d’una habitació i 14 de dues. El complex també tindria tota mena de serveis i instal·lacions, com un cafè-restaurant, menjador, vestíbul, gimnàs, magatzem i aparcament per a trenta-sis bicicletes.

D’altra banda, en cas que el Comú de Dublin aprovi el projecte, però després hi hagi algú que no hi estigui d’acord, les objeccions s’hauran de presentar a An Bord Pleanála, el regulador urbanístic, que té la seu a la vorera del davant i que darrerament s’ha vist esquitxat per diversos escàndols relacionats amb conflictes d’interessos d’alguns dels seus membres, que han estat duts a la fiscalia i que han posat en dubte la imparcialitat de l’organisme.