La setmana passada Panda Power va anunciar que deixava d’operar al mercat residencial d’electricitat i de gas, on té uns seixanta mil abonats, una quantitat de clients força baixa si es compara amb els actors principals del ram i que fa molt difícil la supervivència en l’actual situació de volatilitat que viu el sector energètic; en aquest sentit, amb Panda Power ja són quatre les companyies que enguany han decidit d’abandonar el mercat irlandès, més concretament, Glowpower, Bright Energy i Iberdrola.

Per contra, a l’altre extrem d’aquesta història hi ha els peixos grossos, com és el cas d’ESB, l’antic monopoli estatal que opera amb la marca comercial Electric Ireland, que per al primer semestre del 2022 ha anunciat un benefici net de 390 milions d’euros, és a dir, tres vegades més que durant el mateix període de l’any anterior; la diferència s’explica principalment per l’augment d’ingressos derivat de l’espiral a l’alça de les tarifes -apujades diverses vegades en un curt espai de temps-, passant de 2.154 milions a 3.678, és a dir, un 41,4% més.

Òbviament, en un temps en què moltes famílies malden per a arribar a final de mes i amb una inflació que ultrapassa el 9% -un nivell jamai vist durant els darrers trenta-vuit anys-, que una companyia pública tingui aquest benefici a costa dels ciutadans ha encès un debat, fins al punt que el Taoiseach Micheál Martin s’ha afanyat a prometre que bona part del benefici d’ESB es redistribuirà entre els contribuents, atès que l’Estat n’és l’accionista únic i pot cobrar-ne dividends. Tanmateix, primer s’haurà d’esperar si la Unió Europea decideix de crear un impost especial que gravi el benefici de les companyies energètiques.

D’altra banda, Paul Deane, professor de la University College Cork, assegura que, segons la llei europea, la redistribució del benefici d’ESB cap als abonats seria il·legal, per la qual cosa s’hauria de fer de manera indirecta, és a dir, cobrar el dividend, ficar-lo a la guardiola general i després aplicar un descompte al rebut de la llum de tots els abonats del segment residencial, com ja es va fer la primavera passada -dos-cents euros- i com, segons ja ha anunciat el govern, tornarà a aplicar en el futur, una vegada abans de final d’any i l’altra durant el primer trimestre del 2023.

Fonts addicionals: Newstalk i The Journal.ie