Avui, a les nou del matí i enmig d’una forta expectació, la casa Lego ha obert la seva primera botiga a Irlanda i ho ha fet a la millor vitrina comercial de la capital: el comercialíssim Grafton Street (Dublin 2); l’esdeveniment il·lustra la recuperació d’aquest carrer, que durant els diversos períodes de confinament presentava un ambient decrèpit -fins i tot creixien herbes entre algunes rajoles-, amb l’agreujant que la combinació de caríssims lloguers i manca d’ingressos va condemnar molts negocis a abaixar la persiana per sempre.

Tornant al flamant nou establiment de Lego, situat al número 41 del carrer Grafton, s’espera que durant els primers dies l’afluència sigui molt alta i és per això que, a fi d’evitar aglomeracions i que allò sembli la Rambla el dia de Sant Jordi, s’ha hagut d’implementar un sistema de tandes, que consisteix a anar davant de la botiga i agafar un braçalet que té una hora assignada, que és personal i intransferible, per la qual cosa, no es podrà esquivar la cua o transferir l’slot a algú altre; després, quan arribi el torn hom podrà entrar, però s’haurà d’espavilar perquè s’ha de mirar, comprar i pagar en un temps màxim de mitja hora.

D’altra banda, Lego és una marca coneguda internacionalment amb productes que es venen a totes les seves botigues repartides arreu del món, però també té cura de donar un toc casolà a cada establiment amb construccions que fan referència a elements autòctons; en aquest sentit, Grafton Street no n’és cap excepció i s’hi pot trobar un jugador de hurling dels Dubs -tot i que els dublinesos destaquen més en futbol gaèlic-, l’antiga central elèctrica de Poolbeg -ja en desús, però amb les seves dues icòniques xemeneies blanc-i-vermelles encara dominant l’skyline de la ciutat-, el Ha’penny Bridge, l’Aviva Stadium o un DeLorean, el cotxe que apareix al film Retorn al Futur i que es fabricava a Dunmurry, a tocar de Belfast.

Així doncs, Lego podria convertir-se en un dels vaixells insígnia de la recuperació de Grafton Street, tot i que durant el procés de sol·licitud de permís d’obertura ja va topar amb l’estricta normativa urbanística del Comú de Dublin, molt restrictiva en aquest carrer i és que durant algunes èpoques havia estat envaït per franquícies de menjar ràpid i de telefonia mòbil, cosa que li havia fet perdre la glòria d’antany. El disseny original incloïa un marc de la porta d’entrada de colors força cridaners -groc, carabassa i negre- fent una imitació de les seves construccions de peces de plàstic i que ara és a l’interior, més amagat i discret.