Com passa a bona part dels països d’arreu del món, Irlanda no se salva de la forta desigualtat econòmica entre la població, amb uns tenint molt i altres no tenint gairebé res; si més no, això diuen les dades publicades ahir per l’Oficina Central d’Estadística (CSO) que analitzen les finances i la riquesa de les llars irlandeses durant l’any 2020.

En aquest sentit, la desigualtat va quedar perfectament il·lustrada en el fet que el 10% dels qui són l’esglaó més alt tenia una riquesa neta de 788.400 euros; per contra, a l’extrem oposat, és a dir, el 10% més pobre, només tenia una mitjana de sis-cents euros. Pel que fa a la mediana nacional -ordenar totes les dades per import i seleccionar el del mig-, la xifra va situar-se als 193.100 euros, essent les regions de l’Est i les Midlands (Dublin, Kildare, Laois, Longford, Louth, Offaly, Meath, Westmeath i Wicklow) les més benestants econòmicament parlant, amb una mediana de 223.000 euros. 

D’altra banda, segons les dades de la CSO és força habitual de tenir estalvis o inversions, però també deutes, puix que el 97% de les llars té alguna classe d’actiu financer, com un bon saldo al compte corrent, dipòsits a termini, accions, bons o pla de pensions, amb una mediana de 13.300 euros; tanmateix, un 68% deu diners en diverses formes, com hipoteca, préstecs, targeta de crèdit o descoberts bancaris (overdraft), amb una mediana de 25.000 euros.

En el cas de les hipoteques, la mediana del que encara manca pagar de l’import inicial és del 45,2% i un 4% dels hipotecats està en una situació coneguda com a negative equity o capital negatiu, és a dir, que el valor de l’actiu pel qual hom té un deute és inferior al valor del deute que encara s’ha de tornar. Aquest problema va afectar bona part dels qui van comprar un habitatge a la recta final del boom del Celtic Tiger, que després, amb l’esclat de la bombolla, van veure com el valor de l’immoble baixava, en alguns casos, fins a la meitat.

Un altre factor que marca clarament la diferència en la riquesa de les llars és tenir un habitatge de propietat o ser llogater, perquè en el primer cas la mediana de riquesa és de 303.900 euros i en el segon, de només 5.300 euros, amb l’agreujant que, tal com estan les coses al mercat immobiliari, amb preus de venda pels núvols i amb els fons voltor o cucut comprant complexos residencials per a llogar-los després, hi ha diverses generacions condemnades a ser llogaters perpetus.

The median net wealth of households that own their own home is €303,900 compared with €5,300 for rented householdshttps://t.co/Rsg0QSUSZd #CSOIreland #Ireland #HouseholdSurvey #CSOSurveys #HouseholdFinance #HouseholdConsumption #CSOInterviews pic.twitter.com/lRhaaCVDng

— Central Statistics Office Ireland (@CSOIreland) May 19, 2022