Pla de xoc contra la bomba de rellotgeria de les pensions

Pla de xoc contra la bomba de rellotgeria de les pensions Unes monedes de color coure / Foto: Liffey

Irlanda, com bona part dels països rics amb un sistema públic de pensions, té una demografia que és una autèntica bomba de rellotgeria en el sentit que si continua la tendència actual d’envelliment de la població, l’Estat no podrà pagar les pensions perquè no hi haurà prou treballadors que facin les contribucions necessàries per a emplenar la caixa.

Així doncs, ja fa temps que el govern mira de trobar solucions al problema, essent una de les mesures amb més impacte fins ara la d’augmentar l’edat de jubilació, que actualment és a seixanta-sis anys, però que l’any 2028 haurà pujat fins a seixanta-vuit. De tota manera, sembla que això d’allargar la vida laboral i d’endarrerir la jubilació no serà suficient, per la qual cosa ara el departament de Benestar Social ha presentat un pla de pensions públic que funcionarà com un de privat.

De fet, aquesta iniciativa és una manera d’incentivar l’estalvi per al futur, una cosa en la qual n’hi ha que no hi pensen i quan arriba la jubilació es troben que han de malviure amb una trista pensió, amb l’agreujant que un augment del cost de la vida encara faria més difícil arribar a final de mes amb els diversos imports que es paguen ara, que van dels 253 euros setmanals per als qui han cotitzat durant 48 anys o més fins als 126 euros per als qui han cotitzat entre deu i catorze anys.

El pla començarà a implementar-se a principi del 2024 després que la pandèmia hagi obligat Benestar Social a posposar-ne el llançament, i es calcula que inclourà unes 750.000 persones, que és aproximadament el grup de treballadors amb una edat d’entre vint-i-tres i seixanta anys, amb un salari anual superior als vint mil euros i que no tenen contractat cap pla de pensions, que al sector privat es calcula que és el 65% de la força laboral.

Les contribucions fetes pels treballadors aniran augmentant de manera esglaonada (taula a sota) fins al 6% del salari a partir del desè any, un percentatge que serà igualat per l’empresa i al qual l’Estat n’afegirà un terç, és a dir, que si el treballador hi posa sis euros, l’empresa n’hi posarà sis més i l’Estat dos.

Amb tot, l’empresa i l’Estat només pagaran el percentatge que els correspongui -6% i 2%, respectivament- fins als vuitanta mil euros de salari; per contra, el treballador que cobri més que aquest import pot continuar aplicant-hi el 6%. Les contribucions es col·locaran en fons d’inversió que, en principi i si tot va bé, haurien de fer créixer el pot.

Aquest pla de pensions serà automàtic i semivoluntari; en aquest sentit, tothom que sigui apte hi serà inclòs i hi haurà de contribuir, però al cap de sis mesos podrà sortir-ne i recuperar les contribucions fetes com a treballador, però les de l’empresa i les de l’Estat romandran al pot. Tanmateix, al cap de dos anys, sant tornem-hi: el treballador serà inclòs de nou a pla de pensions i podrà sortir-ne al cap de sis mesos, amb les contribucions d’uns i altres rebent el mateix tractament que la primera vegada. I així cada dos anys.

 

Torna a dalt