El mercat laboral de la Gaeltacht obté xifres de rècord

Dimarts, 18/01/2022

El mercat laboral de la Gaeltacht obté xifres de rècord Placa d'una oficina de Treball / Foto: Liffey

Evidentment, la pandèmia no ha estat gens beneficiosa per al mercat laboral irlandès, puix que amb els confinaments i el tancament de l’economia no essencial durant llargs períodes de temps s’han destruït molts llocs de treball, sobretot als sectors de l’hostaleria i del comerç, amb l’agreujant que a les posteriors reobertures, arran del clima d’incertesa creat i del fet que molts dels que s’hi dedicaven se n’han anat a un altre país, ara aquests dos gremis malden per a cobrir les vacants.

Tanmateix, la pandèmia també ha transformat totalment la manera com funcionen moltes empreses, especialment les que es basen a tenir empleats agrupats en una mateixa oficina; en aquest sentit, la consolidació del treball remot ha permès de revitalitzar moltes zones rurals amb el retorn dels seus antics habitants, que havien anat a viure en zones més urbanes, o dels qui es desplaçaven cada dia, que ara hi fan vida i despesa.

I una de les zones que més s’ha beneficiat del treball remot ha estat la Gaeltacht, nom que rep l’àrea on la llengua predominant és el gaèlic, com així ho revela el report anual de l’Údarás na Gaeltachta (l’Autoritat de la Gaeltacht), l’agència pública que s’encarrega de promocionar l’activitat econòmica i social d’aquesta zona, que de fet no és una zona única sinó que són diverses bosses de població gaeilgeoirí no connectades entre elles.

Segons el report, durant el 2021, les empreses que reben el suport de l’Údarás van crear 825 llocs de treball nous i se’n van destruir 379, per la qual cosa, el creixement net fou de 446, essent l’augment més alt d’ençà del 1996. A final d’any, hi havia 7.809 llocs de treball a temps complet i 485 a temps parcial, fent que les gaeltachtaí de Galway, Cork i Waterford batessin els rècords de tota la història de l’organització.

 

Publicat a: Economia

Notícies relacionades

Torna a dalt