Per ara, en l’afer d’abast internacional conegut com els Papers de Pandora no hi apareix el nom de cap il·lustre irlandès, però segons informa l’Irish Times, sí que hi ha una cèntrica adreça de Dublin, més concretament en una oficina buida de la Clifton House, a Lower Fitzwilliam Street, on hi ha domiciliades més de vuit-centes societats incloses als papers, bona part de les quals controlades per persones residents o originàries de països de l’antiga Unió Soviètica, com Rússia, Ucraïna o l’Uzbekistan.

La resposta del govern ha vingut de la mà del Tánaiste Leo Varadkar, que ha assegurat haver-se’n assabentat per la premsa, però d’altra banda ha afirmat que no vol que Irlanda formi part de l’engranatge que permet als defraudadors d’amagar actius i s’ha afanyat a anunciar que el govern farà tot el possible per a tancar les escletxes legals que ho permeten, revisant la legislació fiscal actual i esmenant-la tan aviat com sigui possible, que podria ser durant la votació del pressupost 2022 atès que sempre va acompanyada d’esmenes a lleis anteriors.

D’altra banda, l’afer Pandora arriba en un moment crucial per a la fiscalitat irlandesa i és que la pressió perquè Dublin apugi el seu impost de Societats fins al 15% cada vegada és més forta; en aquest sentit, durant les darreres setmanes alguns membres del govern ja no han negat categòricament que el 12,5% actual sigui innegociable i s’han limitat a dir que en cas d’un augment del 2,5%, l’impacte sobre la inversió estrangera al país seria molt petita i podria ser compensada amb l’augment de recaptació.