Després de tres mesos, el comerç no acaba d'engegar

Després de tres mesos, el comerç no acaba d'engegar Botiga tancada a Grafton Street, Dublin 2 / Foto: Liffey

Tot i que la reobertura dels establiments comercials de venda de béns no-essencials va ser el passat disset de maig -avui fa exactament tres mesos-, sembla que hi ha moltes botigues que han de fer mans i mànigues per a trobar gent que hi vulgui treballar, fins al punt que, en alguns casos, hi ha comerços que han de tancar seccions durant algunes hores del dia atès que no tenen prou plantilla per a controlar-les.

En aquest sentit, Duncan Graham, director de Retail Excellence, una entitat amb uns dos mil associats, ha explicat que abans de la pandèmia, a Irlanda, el sector comerç donava feina a unes 280.000 persones, algunes de les quals estrangeres que, veient el panorama, sobretot amb les fortes restriccions implementades al país, van decidir d’anar-se’n a algun altre lloc. També hi ha les que han decidit d’estudiar a temps complet o les que han canviat de sector.

Amb relació al PUP (Pandemic Unemployment Payment), el subsidi pandèmic que va dels 203 als 350 euros setmanals -l’import varia en funció del sou que el beneficiari tenia abans de perdre la feina-, Graham assegura que hi ha unes 25.000 persones cobrant-lo que quan van inscriure’s al registre de Benestar Social van dir que havien treballat al sector comerç, tot i que no considera que sigui un motiu gaire rellevant a l’hora d’explicar la manca de personal.

Pel que fa a la venda, Graham afirma que hi ha dos mercats diferenciats, el de les ciutats de províncies i els centres comercials, on la situació és molt bona, i el centre de Dublin, que tot i que ha començat a atraure visitants, el fet que molts locals romanguin tancats o buits no convida gaire a anar-hi; això passa sobretot a la banda sud, on l’antany comercialíssim Grafton Street té un alt nombre de comerços tancats, alguns dels quals per sempre.

D’altra banda, Graham també destaca dues maneres de gestionar els endarreriments en el pagament del lloguer; en aquest sentit, els propietaris particulars tenen molta més predisposició a l’hora de renegociar lloguers i el tracte més habitual és de reduir-lo a la meitat durant els períodes de confinament; per contra, els propietaris institucionals, és a dir, grups d’inversió, són més reticents a negociar i això farà que, molt probablement, al jutjat mercantil se li acumuli la feina durant els mesos vinents.

Font: Irish Independent  

Escriu un comentari

Assegura't que emplenes tota la informació requerida, marcada amb asterisc (*).

Torna a dalt