Durant els darrers anys, molts joves que volien comprar la seva primera casa, és a dir, allò que en l’argot del sector s’anomena first-time buyers, han vist com els fons cucut adquirien promocions immobiliàries senceres i després llogaven tots els apartaments, condemnant així a viure de lloguer els qui encara no són propietaris i amb l’agreujant que, en aquest moment, és més car un lloguer que no pas una quota d’hipoteca.

El malnom que reben aquests fons fa referència a la pràctica del cucut, un ocell que té el mal costum de posar els seus ous en nius d’altres espècies més petites fins al punt que les seves cries, amb un cop de colze per aquí i un cop de colze per allà, acaben ocupant gairebé tot l’espai i expulsant la descendència dels altres ocells; en el cas immobiliari, els fons compren molts habitatges en bloc i no deixen cap opció als joves que volen entrar al mercat.

La diferència amb els fons voltor és que aquests darrers compren immobles a preu de ganga i després el revenen a un preu més alt, una pràctica que s’estila molt durant els temps de crisi econòmica quan molta gent no pot pagar la hipoteca, perd la casa i el banc o creditor la ven, a vegades via subhasta al millor postor i d’altres en lots d’immobles a preus rebaixats; en aquest cas, el nom fa referència a l’au carronyaire que s’aprofita de la mala sort de la víctima.

De tota manera, el debat sobre els fons cucut és cada vegada més encès, sobretot tenint en compte la greu crisi d’habitatge que viu Irlanda i malgrat que l’enfonsament de models de negoci com el d’Airbnb ha fet augmentar l’oferta d’apartaments; en aquest sentit, fa uns dies es va saber que algunes promocions immobiliàries de nova construcció havien anat a parar senceres a mans de fons cucut i això ha obligat el govern a moure fitxa de pressa, atès que el de l’habitatge és un tema molt sensible des del punt de vista electoral.

Així doncs, ahir es va anunciar una bateria de mesures que haurien d’acabar amb la barra lliure que ara tenen els fons cucut, entre les quals hi ha l’augment fins al 10% de l’stamp duty -taxa que grava la compra d’una casa i que s’aplica sobre el seu preu- per a tots aquells que adquireixin deu o més immobles en un període de dotze mesos, la fi d’algunes exempcions fiscals, un gravamen del 50% per a beneficis obtinguts pels fons inversors i una reserva de fins a la meitat d’immobles d’una promoció per a compradors que després hi visquin, és a dir, que no siguin inversors. Per ara, aquestes mesures s’aplicaran a cases de nova construcció, però no a blocs d’apartaments.