Quan a mitjan mes de març de l’any passat el govern irlandès va emetre l’ordre de tancar l’economia, n’hi va haver molts que van preveure una crisi que provocaria una allau de processos de liquidació, concursos de creditors i fallides, un temor que va créixer a mesura que avançava l’any, que al final va tenir tres confinaments de diversa intensitat.

De tota manera, les xifres de la consultora Deloitte per al 2020 revelen que hi va haver 575 empreses que van declarar-se insolvents, una xifra que només representa un increment de l’1% respecte a l’any anterior; a més, tenint en compte que hi havia més empreses en actiu, la ràtio d’insolvència es va reduir un 10,7% amb relació al 2019.

Així doncs, com s’explica aquesta situació? Una raó podria ser que els jutjats mercantils van romandre tancats durant els confinaments, tot i que ara ja s’ha eliminat el coll d’ampolla que hi havia; també podria ser que, a partir de l’agost, l’import a partir del qual un creditor pot demanar la liquidació d’una empresa que no li paga un deute va passar de 20.000 a 50.000 euros, fet que probablement va evitar unes quantes demandes de liquidació.

Una altra explicació molt evident són les ajudes estatals, que probablement han salvat milers de negocis, tant amb el pagament d’un 70% del salari dels treballadors de companyies que hagin reduït els ingressos arran del tancament obligat, com amb el subsidi pandèmic, que ha permès les empreses de fer acomiadaments sabent que els empleats podrien cobrar l’ajuda al cap d’una setmana. Òbviament, això no ha sortit de franc i ha estat el contribuent el que s’ha fet càrrec de la factura de milers de milions d’euros.

També hi ha els bancs, que a diferència de l’anterior crisi econòmica, en què no van tenir cap mena de mirament amb els qui no podien pagar el seu deute, aquesta vegada han tingut una actitud molt més flexible i amigable a l’hora de gestionar els problemes de liquiditat, allargant els terminis de pagament o donant més crèdit. De fet, sembla que els creditors, tant bancs com empreses, han entès que són al mateix vaixell que els deutors i que forçar les coses seria contraproduent per al conjunt de l’economia.

D’altra banda, la posició financera del gruix de les empreses irlandeses a l’inici de la pandèmia era força bona i és per això que la situació actual no té res a veure amb la crisi del 2008 iniciada per l’esclat de la bombolla immobiliària, en què la manca de liquiditat va generar un efecte dominó que va arrossegar tota l’economia. Nogensmenys, ja hi ha alguns analistes que alerten que la situació actual no pot allargar-se gaire més en el temps perquè és insostenible a llarg termini.

Font: RTÉ