Dos trimestres negatius, Irlanda entra en recessió

Dos trimestres negatius, Irlanda entra en recessió Botiga tancada a Henry Street, Dublin 1 / Foto: Liffey

Tenint en compte que el govern irlandès va emetre una ordre de confinament gairebé total a mitjan març i que l’economia no va començar el pla de reobertura esglaonada fins al mes de juny, no és estrany que les dades que ahir va publicar l’Oficina Central d’Estadística (CSO) revelin que el decreixement del Producte Interior Brut (PIB) per al segon trimestre -respecte al trimestre anterior i havent aplicat la correcció estacional- fos del 6,1%, essent la caiguda més forta de la història, fins i tot superant el -4,7% del darrer trimestre del 2008, a l’anterior crisi econòmica provocada per l’esclat de la bombolla immobiliària.

A més, la CSO ha revisat les xifres del primer trimestre i amb el nou càlcul el resultat és que, de gener a març, el PIB es va contraure un 2,1%; així doncs i seguint termes macroeconòmics, després de dos trimestres consecutius amb decreixement, l’economia irlandesa ha entrat en recessió. Amb tot, aquests números vermells resten molt per sota del decreixement mitjà de l’economia de la Unió Europea, que ronda el 12%, per la qual cosa i tot i les xifres negatives, el govern i diversos economistes s’han mostrat satisfets i sobretot, esperançats per al futur.

Un altre element destacable és que la contracció només va ser del 6,1% malgrat que l’atur va arribar fins al 23% durant el mes de maig, cosa que probablement s’explica pel fet que la part més afectada pel confinament va ser l’economia de baix valor afegit basada en mà d’obra barata i no gaire qualificada com són l’hostaleria i el petit comerç. A més, els ingressos fiscals durant els mesos estivals mostren una clara robustesa de l’economia.

D’altra banda, els sectors que durant el segon trimestre més van contribuir a la contracció van ser la Construcció (-38,3%) i la Distribució, Transport, Hotels i Restaurants (-30,3%). Per contra, els sectors més globalitzats van créixer, com és el cas de la Indústria (+1,5%), on hi ha incloses moltes multinacionals exportadores que van mantenir i àdhuc incrementar la producció; òbviament, seguint els vells postulats de Keynes i mentre hi hagi diners a la caixa, com acostuma a ser habitual en aquests casos, la despesa pública va augmentar, més concretament un 7,5%.

Escriu un comentari

Assegura't que emplenes tota la informació requerida, marcada amb asterisc (*).

Torna a dalt