Negoci ruïnós de l’Estat amb els monuments nacionals
L’Oficina d’Obres Públiques (OPW) és l’ens estatal que s’encarrega de gestionar el parc immobiliari i els espais naturals propietat de l’Estat, incloent-hi uns set-cents monuments nacionals amb una àmplia varietat d’opcions per als visitants, com servei de guia, que a vegades és de pagament -sobretot els més concorreguts, com la dublinesa Kilmainham Gaol (foto)- i d’altres, gratuït. També n’hi ha uns quants que, per diversos motius, romanen tancats al públic, tot i generar despeses en seguretat i manteniment.
Pel que fa a les visites, sembla que, en conjunt, el negoci és ruïnós; aquesta és la conclusió a la qual s’arriba amb els números -d’un to molt vermellós- revelats mitjançant la Llei de Transparència (Freedom of Information Act). En aquest sentit, durant l’any passat, els monuments amb servei de guia van generar unes pèrdues de gairebé set milions d’euros, que són el resultat d’invertir 13,2 milions però només recaptar-ne 6,3.
De tota manera, alguns monuments van tenir superàvit, com la icònica presó de Kilmainham (Dublin 8), on s’hi ha rodat unes quantes pel·lícules i que és un dels atractius turístics més coneguts de la capital irlandesa; en aquest sentit, l’antiga presó va generar un benefici de 800.000 euros després de recaptar dos milions d’euros en entrades. Un altre lloc amb superàvit va ser el Rock of Cashel (Comtat de Tipperary), que va guanyar mig milió d’euros després de recaptar-ne 1,5.
Tornant a les pèrdues, sembla que l’OPW té molta cura a l’hora de mantenir els monuments nacionals, però per contra, no té cap estratègia comercial a l’hora de fixar uns preus. Això és el que diu Frank Scott, guia turístic del Roscommon Castle, assegurant que l’OPW no fa gaire publicitat de monuments situats en zones rurals apartades dels grans circuits turístics.
Font: Newstalk