Un Brexit sense acord podria deixar Irlanda sense Fairy

Un Brexit sense acord podria deixar Irlanda sense Fairy Uns prestatges ben farcits de Fairy / Foto: Liffey

Continua la inacabable història del Brexit amb un teva meva permanent entre Londres, Brussel·les i Dublin -amb la frontera entre la República i el Nord com a punt calent- que ha fet que la cosa hagi esdevingut el més semblant a un infumable serial veneçolà de final molt incert. I entre episodi i episodi apareixen notícies de fonts ben diverses -oficials, polítics, experts de pa sucat amb oli o il·luminats- que pregonen un paisatge apocalíptic.

Una de les darreres històries -o molt sovint histèries- sobre què podria passar després del Brexit ha sortit de la boca del Taoiseach Leo Varadkar, que d’una banda ha volgut calmar els ciutadans preocupats pels rumors que apunten que els prestatges dels supermercats irlandesos podrien quedar buits en només dos dies però que de l’altra ha afirmat que hi podria haver algunes absències, sobretot de productes que provenen dels grans centre de distribució del Regne Unit.

En aquest sentit, a la base de dades de l’institut econòmic i social ESRI hi ha registrats uns 4.500 productes de venda en establiments comercials irlandesos provinents del Regne Unit, per la qual cosa, la implementació de controls duaners i de possibles aranzels en podrien augmentar el temps de transport i el preu, respectivament. Segons l’ESRI, el preu del pa i dels cereals podria augmentar un 30%, la llet, els ous i el formatge un 46% i el cafè, el sucre, el te, l’aigua mineral, la carn i la confiteria entre un 20% i 30%.  

De tota manera, les cadenes de grans supermercats amb implantació arreu del territori irlandès han assegurat que tot anirà bé, una afirmació que no quadra gaire amb el que va passar després de la forta nevada de final de febrer i principi de març del 2018, quan bona part dels establiments no van poder tornar a emplenar molts dels seus prestatges fins al cap d’una setmana.

Tornant a les paraules de Varadkar i si, en un cas extrem, desapareguessin els productes de les marques fabricades al Regne Unit, els consumidors irlandesos percebrien canvis ben visibles per l’absència de diverses icones dels prestatges com:

- El te Lyons, la marca de la casa Unilever que, juntament amb la corkiana Barry’s, domina el mercat i divideix la societat irlandesa en dues parts ben diferenciades: els que beuen Barry’s Tea i els que beuen Lyon’s Tea.

- Heinz, que té com a producte estrella les mongetes amb salsa de tomàquet que no manquen mai al tradicional Irish Breakfast. Les llaunes de mongetes són envasades a la fàbrica anglesa de Wigan i arriben a Irlanda amb camió via marítima.

- Lucozade i Ribena, dues de les begudes energètiques més populars del mercat, amb un ampli ventall de colors ben cridaners en funció del sabor, tot i que el que més destaca és el taronja.

- Els gelats HB, que fins fa quinze anys es produïen a Rathfarnham (Dublin 14) però que ara vénen d’Anglaterra.

- El Fairy que, a banda de servir per a fregar plats, en alguns llocs també és utilitzat com a arma de destrucció massiva que causa estralls a les forces policials quan van a atonyinar gent que va a votar. És la marca més popular a Irlanda, amb un diversificat estol de colors -el clàssic verd, el groc, el taronja i el de més nivell, el Platinum- ocupant un ampli espai als prestatges de qualsevol supermercat i que Procter & Gamble produeix a Anglaterra.

Font: The Irish Times

Escriu un comentari

Assegura't que emplenes tota la informació requerida, marcada amb asterisc (*).

Torna a dalt