Risc de prestatges buits en cas de Brexit sense acord

Risc de prestatges buits en cas de Brexit sense acord Prestatges buits després d'un fort temporal de neu / Foto: Liffey

Sembla que la decisió del flamant nou premier britànic Boris Johnson de pitjar l’accelerador i d’aplicar el resultat sorgit del referèndum sobre el Brexit celebrat el juny del 2016 ha incrementat les declaracions que prediuen escenaris apocalíptics -sobretot a països com Irlanda, amb una interacció amb el Regne Unit- en cas que la sortida dels britànics de la Unió Europea es faci sense haver arribat a cap acord.

D’aquestes declaracions n’hi ha que no tenen cap fonament però, per contra, n’hi ha algunes de fetes per experts en sectors concrets que confirmen un possible caos just després del 31 d’octubre, que és la data marcada pel Brexit, peti qui peti, segons paraules expressades via xarxes socials pel controvertit inquilí del número 10 del londinenc Downing Street.

En aquest sentit, Aidan Flyyn, director general de l’Associació de Transportistes d’Irlanda, ha alertat que els prestatges de molts comerços de l’illa podrien quedar buits en només dos dies. Flynn, òbviament molt bon coneixedor del sector del transport de mercaderies, ha explicat que bona part de les botigues irlandeses no tenen gens d’espai disponible per a emmagatzemar estoc, per la qual cosa depenen molt del ram de la distribució, que els porta els productes gairebé cada dia.

El problema és que els magatzems i centres de distribució que proveeixen Irlanda de productes forans són al Regne Unit, que ara poden despatxar la mercaderia en menys de 24 hores; tanmateix, en cas de Brexit dur i amb controls fronterers als ports d’entrada, es requeriria més de temps per a fer arribar la mercaderia, a banda que la recepció de certs productes de manera descoordinada podria allargar els temps de producció, com fer pa, atès que molta de la farina que es fa servir aquí prové de molins del Regne Unit.

D’altra banda, n’hi ha que ja s’han començat a preparar per al pitjor escenari possible; és el cas de la cadena de supermercats alemanya Lidl, que durant els darrers mesos ha incrementat l’oferta de productes locals i que al novembre obrirà un centre de distribució de 154.000 metres quadrats a Newbridge (Comtat de Kildare), a tocar de Dublin.

També hi ha navilieres que han començat o han estudiat d’operar rutes que esquivin el Regne Unit, anant als ports francesos de Le Havre i de Cherbourg, al belga de Zeebrugge o al neerlandès de Rotterdam. Tanmateix, algunes d’aquestes rutes, com Zeebrugge o Rotterdam, suposen un temps de trajecte de més de quaranta hores, fet que les converteix en una opció gens atractiva en comparació amb el Land Bridge (Pont Terrestre) britànic, que fins ara ha estat la ruta de transport més utilitzada i ràpida per anar d’Irlanda a Europa i viceversa.

Font: Irish Independent

Escriu un comentari

Assegura't que emplenes tota la informació requerida, marcada amb asterisc (*).

 

Torna a dalt