Durant els anys més foscos de la crisi econòmica el govern va implementar un pla de tancament de 139 comissaries, principalment a la Irlanda rural on l’activitat era gairebé nul·la, amb un doble objectiu: per una banda reduir la despesa i per l’altra fer calaix. En el primer cas, a banda l’augment de la inseguretat i del malestar generat entre els ciutadans afectats, només es va aconseguir d'estalviar un pírric mig milió d'euros i en el segon... podria haver anat millor.

En aquest sentit, segons les dades de l’Oficina d’Obres Públiques (OPW), l’ens que s’encarrega de gestionar el parc immobiliari de l’Estat, d’ençà del 2014 s’han venut quaranta-tres antigues comissaries i els ingressos han estat de 3,3 milions d’euros, és a dir, uns 76.697 euros de mitjana. Sis es van vendre per menys de 20.000 euros i vuit per entre 20.000 i 50.000; només n’hi va haver dues que van superar els 200.000 euros.

Evidentment, el preu assolit per cada comissaria ha variat molt en funció de l’estat de l’edifici i de la ubicació, anant dels 6.000 euros per la de Crossakiel (Comtat de Meath) fins als 260.000 euros per l’antiga Garda Station que hi havia a Mallow Road, a la ciutat de Cork; això il·lustra perfectament el que ja passa al mercat immobiliari residencial, on hi ha una gran diferència de preu entre les zones urbanes i la Irlanda més rural.

Amb tot, de les 139 comissaries tancades l’any 2013, n’hi ha 51 que romanen sense vendre’s i sense ús, deu que han canviat d’ús dins del sector públic -com el dipòsit de cadàvers i centre de medecina forense que ara hi ha a l’antiga comissaria de Whitehall (Dublin 9)-, sis que reobriran i la resta han estat cedides a entitats locals. Els nous usos de les comissaries són força variats i hi ha museus, escoles i una base d’ambulàncies, entre d’altres.

Font: Irish Examiner