El període de bonança econòmica que viu Irlanda -amb alguns indicadors que ja superen les xifres del moment àlgid del Celtic Tiger-, ha fet augmentar el poder adquisitiu de la població i si a això hi afegim que els homes són cada vegada més presumits i cuiden més la seva imatge, no és gens estrany que molts barbers o perruquers hagin afirmat que comencen a tenir greus problemes a l’hora de fer front a la gran quantitat de feina que hi ha als seus establiments.

Una possible solució seria importar perruquers de fora de la Unió Europea, més concretament de països on hi hagi mà d’obra del ram i que estigui disposada a viure al Vell Continent, però els treballadors d’aquest sector estan inclosos a la llista d’oficis als quals no es permet de demanar un visat de treball; els que sí que hi són solen ser per a feines molt qualificades amb moltes vacants que no es poden omplir amb empleats provinents dels països de la Unió Europea.

Així doncs, la ministra d’Empresa, Heather Humphreys, ha rebut diverses sol·licituds per a incloure els perruquers a la llista i així poder omplir els centenars de vacants que hi ha; és el cas de la Federació Irlandesa de Perruquers (IHF) i del diputat independent Noel Grealish, que han alertat de l’escassetat de perruquers que hi ha arreu del país.

Per la seva banda, Greg Koster, membre de l’IHF i que regenta la barberia i acadèmia Knights of the Green, a Saint Stephen’s Green (Dublin 2), ha explicat que el problema de la manca de perruquers no és que els qui s’hi dediquen ho deixin, sinó que actualment els homes joves són molt presumits, anant a la perruqueria el doble de vegades que els seus pares o avis i demanant més serveis, i això fa que els qui treballen al sector no siguin suficients.

Segons l’Oficina Central d’Estadística (CSO), l’any 2011 hi havia 21.169 persones treballant al sector però cinc anys més tard, el 2016, ja n’eren 25.697. Una altra dada que il·lustra molt bé el problema és el nombre de vacants anunciades als webs de feina, unes 200 al dia, segons Koster, que assegura que si la tendència continua així, hauran de començar a apujar salaris i cobrar més als clients. A més, s’ha incrementat l’IVA i el salari mínim i s’ha abolit la tarifa salarial d’aprenent, que era més baixa.

Amb tot, la ministra Humphreys no s’ha deixat impressionar amb tant d’alarmisme i ha demanat als perruquers que demostrin que el problema ve donat únicament per l’escassetat de professionals a la Unió Europea i no perquè els salaris i les condicions de feina no siguin considerats gaire atractius, fent que els que podrien dedicar-s’hi decideixin de fer alguna altra cosa.

Font: The Irish Times