Ja fa anys que el port de Rosslare (Comtat de Wexford) ha anat perdent pistonada enfront del de Dublin, que s’emporta el 85% del negoci de transport de mercaderies roll-on, roll-off, és a dir, de transport mitjançant l’embarcament dels camions al vaixell, no amb contenidors dipositats amb grua, que de fet a Rosslare no hi ha grues, però el Brexit podria fer renéixer de les seves cendres el segon port d’Irlanda gràcies al fet de ser el més proper al continent.

Segons el director general del Rosslare Europort, Glenn Carr, en cas de Brexit sense cap mena d’acord, molt probablement hi hauria controls duaners que provocarien llargues cues de camions als ports més congestionats o al límit de la seva capacitat. Per contra, a Rosslare, que actualment treballa a només un 38% de la seva capacitat, hi hauria espai suficient per a donar servei a tots aquells que volguessin estalviar-se cues, per la qual cosa podria ser una bona alternativa a Dublin.

Amb relació a les xifres de moviments, l’any passat, per aquest port del comtat de Wexford hi van passar 900.000 passatgers i 120.000 camions. La seva connexió principal és amb el port normand de Cherbourg, amb un trajecte que dura unes disset hores, quan de Dublin fins a Calais passant pel pont terrestre (landbridge) d’Anglaterra són dotze hores però... tot podria canviar amb el Brexit.

Amb tot, no és del mateix parer que Carr l’empresari Damien Roche, de Roche Logistics, que ha operat a la zona durant diverses dècades i que denuncia la manca d’inversió feta a Rosslare, a banda que la idea de treure-li activitat a Dublin ja fa més de quaranta anys que se’n parla sense que acabi de materialitzar-se. Roche rebla el seu escepticisme assegurant que el port no té les instal·lacions adequades per a beneficiar-se del Brexit.

D’altra banda, uns que sí que s’han pres el Brexit seriosament són els d’Hisenda, que ja tenen personal extra a la zona i és que Rosslare ha estat designat com a punt d’inspecció duanera; tanmateix, les instal·lacions per a fer els controls no estaran acabades fins d’aquí a dos anys, pel cap baix, i de moment s’utilitzaran unes instal·lacions situades a 1,5 quilòmetres del port.

La zona més propera al port també necessitaria un rentatge de cara urgent perquè amb la disminució de l’activitat econòmica arran de la passada crisi i de la creixent hegemonia de Dublin, hi ha molts edificis on abans hi havia una gran activitat comercial que ara estan abandonats; és el cas dels hotels, que dels quatre que hi havia només en queda un d’obert.

Font: RTÉ