Alguns regidors municipals de Dublin volen evitar la creació de guetos d’habitatge social i és per això que han demanat al departament d’Habitatge que consideri com a casos especials zones com Dublin 2 o Dublin 4, les més cares de la ciutat, augmentant-hi el preu màxim que es pot pagar per un apartament destinat a habitatge de lloguer assequible i evitar així la formació de guetos en unes zones concretes.

Aquest debat s’ha generat després que se sabés que a les zones on hi ha els immobles més cars, sobretot els de nova construcció, el Comú no té cap intenció de comprar-hi habitatges. És el cas de Capital Dock (foto) que, situat a Sir John Rogerson’s Quay (Dublin 2) i essent l’edifici residencial més alt de la ciutat, il·lustra perfectament el retorn del boom.

Amb la normativa del projecte Rebuilding Ireland a la mà, el màxim que el Comú pot pagar per un immoble, que després inclourà en el parc d’habitatge social, és de 469.500 per un apartament de dues habitacions i 400.800 euros per un d’una habitació; el problema és que, en algunes zones de Dublin, aquests imports estan molt per sota del preu de mercat, per la qual cosa hi ha barris de la ciutat on l’ajuntament no pot comprar res.

Una altra característica de Rebuilding Ireland és l’obligació dels promotors immobiliaris de destinar un 10% dels apartaments construïts a habitatge social, tot i que el promotor té la possibilitat de bescanviar aquest 10% per apartaments en una altra zona de la ciutat. És el cas de Capital Dock, on el promotor, Kennedy Wilson, ha optat per no destinar cap apartament a habitatge de lloguer assequible però, per contra, ha venut al Comú 39 apartaments situats al complex residencial Herberton, al barri de Rialto (Dublin 8), una zona amb uns preus molt més baixos.

El moviment de Kennedy Wilson era força previsible perquè els apartaments de Capital Dock tindran un lloguer de 3.300 euros al mes, això sí, els residents gaudiran de tota mena de comoditats com conserge, cinema i gimnàs, entre d’altres; en aquest sentit, en cas de no exercir l’opció de bescanvi, el promotor hauria reduït els seus ingressos. També hi ha sortit guanyant el Comú estalviant-se uns deu milions d’euros, que és la diferència entre comprar els apartaments a Capital Dock i fer-ho a Rialto.

Així doncs, malgrat que molts regidors municipals s’han queixat perquè als Docklands no es destina cap dels nous apartaments a habitatge social, el departament d’Habitatge ho ha justificat dient que han de fer un ús eficient dels recursos econòmics disponibles i que comprar un apartament de luxe per després llogar-lo per un import baix és un malbarat de diners públics.

Font: Herald