A final de mes, David Stanton, secretari d'Estat d'Igualtat, Immigració i Integració, durà a la taula del consell de ministres una proposició de llei que obligaria les empreses de més de 250 treballadors a publicar la bretxa salarial entre homes i dones, incloent-hi sancions en cas que no es facilitin les dades. La llei també permetria a la Comissió de Relacions Laborals de dur a terme les inspeccions pertinents en cas de dubtes o de no publicació de les dades per part d'una empresa.

De moment no s'ha determinat quin cost tindria per a les empreses, que variaria segons la complexitat de l'estructura organitzativa però, evidentment, la llei hauria de minimitzar aquesta despesa addicional. A grans trets, s'haurà d'informar anualment de les diferències de salari bàsic entre treballadors i treballadores a temps complet, a temps parcial i en contractes temporals, així com dels bonus i dels beneficis socials (cotxe, assegurances, etc.).

Al principi la llei només afectaria les empreses de més de 250 treballadors, tant del sector privat com del públic, però aquest llindar aniria baixant amb el pas del temps; en aquest sentit, al cap de dos anys serien totes les de més de 150 empleats i dotze mesos més tard les de més de 50. La legislació es revisaria al cap de cinc anys a fi de veure si ha tingut cap efecte a l'hora de reduir les diferències.

El de la bretxa salarial és un debat que ha anat in crescendo durant els darrers mesos amb moments àlgids que han reflectit clarament el problema; un dels casos més comentats va ser l'estiu passat quan es va saber que Sharon Ní Bheoláin, copresentadora del telenotícies d'RTÉ, cobrava entre 60.000 i 80.000 euros menys que el seu company de plató Brian Dobson.

Font: Irish Independent