L'any 1996 es va descobrir que a uns 85 km de la costa del comtat de Mayo hi havia jaciments de gas amb una quantitat estimada suficient per a explotar-lo d'una manera econòmicament rendible. Nogensmenys, el camí ha estat molt llarg i no va ser fins dimecres passat que el gas va començar a fluir per la canonada marina que el duu fins a la terminal de Bellanaboy, és a dir, uns deu anys de retard. Segons el departament d'Energia i Comunicacions, durant els primers dos anys de funcionament es podrà satisfer el 42% de la demanda interna.

A banda de les dificultats tècniques -a 85 km de distància de terra ferma, 350 metres de fondària a la zona d'extracció i els jaciments a uns 3.000 metres per sota del llit marí-, a aquest projecte dut a terme per l'empresa Shell E&P Ireland també hi ha hagut una forta oposició, sobretot per l'impacte mediambiental però alhora per l'econòmic i és que l'Estat no en treu gaire benefici a causa d'una legislació fiscal molt favorable a les grans companyies extractores.

El col·lectiu de detractors aferrissats ha estat [i encara és] d'origen molt divers i hi ha veïns, partits polítics d'esquerres i ecologistes. De tota manera qui ha liderat i ha sobresortit més en l'oposició al projecte ha estat l'organització Shell to Sea, que no ha parat de realitzar accions per intentar aturar els treballs de construcció i que va veure com cinc dels seus membres, coneguts com a “the Rossport Five”, van passar 94 dies a la presó.

Font: Newstalk

URL curta: ow.ly/WAonu