Quan ara tot just es compleixen 3 anys de la introducció de la garantia sobre els dipòsits bancaris, les entitats financeres d'Irlanda continuen sent un forat sense fons en què el govern no para d'injectar capital que a vegades es fon al cap de poc temps. A més hi ha gent que encara no sap que hi ha crisi cosa que fa augmentar la crispació entre els contribuents irlandesos en veure la conxorxa entre les elits política i econòmica.

L'Anglo Irish Bank, el primer banc que va haver de ser nacionalitzat l'any 2009, era una festa abans que fos intervingut pel govern però sembla ser que la festa continua després de saber-se que 22 dels 50 alts executius que hi havia el 2009 continuen en el càrrec i 19 dels quals cobren 175.000 euros anuals. A més, n'hi ha 6 que l'any 2010 van repartir-se 925.000 euros en bonus derivats, segons el viceprimer ministre Eamon Gilmore, de la gestió durant els períodes anteriors a la nacionalització. Tan bona va ser la gestió que va haver de ser salvat pel govern.

La darrera bomba de rellotgeria són les credit unions, entitats financeres d'àmbit local que s'han vist fortament afectades per la crisi immobiliària. En aquest cas el problema s'agreuja atès que n'hi ha una a cada parròquia, barri o població però són independents i les pèrdues d'unes unions no poden ser compensades pels guanys d'altres; hi ha de tot, les que són solvents i les que estan a punt de la fallida. Així doncs, s’haurà d'estudiar cas per cas però es calcula que s'haurà d'injectar entre 500 i 1.000 milions d'euros.

La traca final arriba amb els diners del maltractadíssim contribuent aportats a través de la compra d’accions en les ampliacions de capital del Bank of Ireland per un import de 4.800 milions d’euros i 16.100 a AIB, que amb el descens continuat del seu valor a borsa han fet evaporar-se 10.000 milions com qui no vol la cosa.

Font: Irish Examiner