El cas Quinn destapa el turisme de bancarrota

Seán Quinn, el qui va ser considerat l'home més ric d'Irlanda abans de la crisi econòmica, va sol·licitar ser declarat en bancarrota a un jutjat de Belfast (Irlanda del Nord) en no poder fer front al seu deute de milers de milions d'euros. El fet d'anar a Belfast, ciutat sota jurisdicció del Regne Unit, no va ser una casualitat i ha destapat el que s'anomena “turisme de bancarrota”.

Al Regne Unit quan algú és declarat en bancarrota s'allibera de tots els seus deutes al cap de només dotze mesos i a més no perd les contribucions que hagi fet a un pla de pensions. En canvi, a Irlanda aquest període és de 12 anys i alhora es requisa la pensió per pagar els creditors, cosa que encoratja els deutors a anar a Belfast.

Hi ha una visió diferent del problema entre ambdós països, al Regne Unit la situació s'encara amb un estil més americà permetent a l'individu en bancarrota de tornar a entrar en el teixit econòmic i a Irlanda és més aviat un servei de col·lecta de deutes que dura 12 anys. Totes aquestes diferències es noten en el nombre de sol·licituds fetes a Irlanda, 30 durant tot l'any passat i Belfast, 30 en una setmana.

Amb tants "turistes" ja s’ha creat una empresa, IrishBankruptcyUK, que assessora els irlandesos interessats en aquesta pràctica i que afirma que fins a un total de 4.000 residents al país podrien declarar-se en bancarrota al Regne Unit, en tindrien prou amb complir la condició de residents a l'altra banda del mar d'Irlanda.

Els que més hi surten perdent són els creditors irlandesos a qui tots els turistes de bancarrota deuen diners i que veuen amb preocupació la facilitat amb la qual els grans deutors queden exempts de pagar. Per mirar de parar aquest èxode el ministre de Justícia Alan Shatter ha proposat reduir el període de dotze anys fins a tres.

Font: Irish Independent

Torna a dalt