Com ja havia previst tothom, el passat divendres 28 d’octubre va vèncer l’ultimàtum de Chris Heaton-Harris, secretari d’Estat per a Irlanda del Nord, que havia amenaçat de convocar eleccions si republicans i unionistes no es posaven d’acord i formaven un govern compartit a Stormont. En un primer moment, Heaton-Harris va anunciar que els comicis se celebrarien en un termini màxim de dotze setmanes, essent la data amb més números el dijous quinze de desembre. De tota manera, en un gir no gaire inesperat a la política nord-irlandesa, puix que l’amenaça de convocar eleccions si les parts no es posen d’acord acostuma a ser un bluf, ara, després d’haver fet una ronda de contactes amb els partits en què tots li han dit que unes eleccions suposarien un cost molt alt, Heaton-Harris, que sembla un passerell acabat d’arribar al Nord, ha emès un comunicat informant que els comicis no es faran abans de Nadal, un fet que es podria entendre com una temptativa de guanyar temps, després que cada vegada siguin més les veus al govern de Dublin afirmant que potser caldria esmenar el controvertit i polèmic Protocol d’Irlanda del Nord, considerat l’escull principal perquè el DUP accedeixi a formar govern amb el Sinn Féin.  

The people of Northern Ireland deserve a strong devolved government. I have had valuable conversations with Party leaders and people across Northern Ireland over the past week and have listened to their concerns about the impact and cost of an election at this time. (1/2)

— Chris Heaton-Harris MP (@chhcalling) November 4, 2022