Quan hom sent la paraula Gaeltacht, és a dir, les àrees on el gros de la població parla gaèlic, acostuma a pensar en zones de la costa oest -com Galway, Donegal o Kerry-, però hi ha una excepció, petita, però remarcable: la Gaeltacht de Meath, situada a l'est d’Irlanda, a uns cinquanta-cinc quilòmetres de Dublin, que és un un indret fascinant dins del paisatge lingüístic i cultural del país.

A diferència dels les Galtachtaí de l’oest, on el gaèlic ha evolucionat de manera natural i contínua de l'antiguitat, la de Meath va ser creada intencionadament pel govern com a part d’un projecte de revitalització de la llengua irlandesa a mitjan segle XX, que va suposar el trasllat d’unes quantes famílies de parlants nadius de l’oest cap a les zones de Ráth Chairn i Baile Ghib, per tal de fomentar l’ús del gaèlic fora dels seus bastions tradicionals.

Aquest esforç formava part d’un programa més ampli de restauració de la llengua irlandesa, que incloïa donar suport a comunitats lingüístiques viables, tot proporcionant terra i infraestructura perquè poguessin florir socialment i econòmica. L’experiment va ser relativament reeixit i Ráth Chairn fou oficialment reconeguda com a Gaeltacht el 1967.

Avui dia, la Gaeltacht de Meath és una de les més petites d’Irlanda, tant en superfície com en població, però té una gran importància simbòlica i educativa. El gaèlic és parlat habitualment en algunes llars i institucions i hi ha una infraestructura educativa robusta en irlandès: escola primària, escola secundària i centres culturals com An Carn, que organitzen activitats, cursos i festivals.

La regió també acull colònies d’estiu, força populars i que formen part de la memòria col·lectiva de molts irlandesos, on joves d’arreu de l’illa van a millorar el seu nivell de gaèlic mitjançant activitats lúdiques i immersió lingüística total, fet que juga un paper clau en la promoció del gaèlic entre les noves generacions.

Tanmateix, la Gaeltacht de Meath s’enfronta a diversos reptes, com la pressió de l’anglès, l’emigració juvenil i la dificultat per mantenir l’ús del gaèlic com a llengua quotidiana. Tot i això, la comunitat continua compromesa amb la seva missió lingüística i es beneficia del suport del Foras na Gaeilge i altres institucions dedicades a la revitalització del gaèlic, essent un exemple viu de resistència cultural i de com la política pública pot contribuir a la preservació d’una llengua minoritzada.