Un any més, com cada disset de març, el centre de Dublin ha aplegat centenars de milers de persones, el gros de les quals turistes arribats d’ultramar abillats amb tota mena de parafernàlia irlandesa, que han tenyit de verd tot el recorregut de la desfilada de Sant Patrici, un esdeveniment en què un percentatge molt alt dels que hi van no veu absolutament res i on, d’altra banda, participa l’homenatjat, el Sant Patró.

El format és sempre el mateix amb un ampli ventall de col·lectius, alguns de fixos, com la banda musical de la Garda, que generen un interès dispar entre el públic, tot i que enguany, sembla que els organitzadors han reduït notablement el nombre de desfilants i no s’ha vist els habituals grups de saltimbanquis ballant sense cap mena de gràcia.

També hi ha hagut animals, com un rèptil de grans dimensions que anava picant l’ullet, un dinosaure que, per la manera com movia la cua, sembla que estava molt content, o els animals del zoo, que no s’ho han volgut perdre -o algú ha deixat la porta oberta-, perquè han anat passant un per un, com un tigre, un hipopòtam molt amenaçador amb la boca oberta, una girafa tan alta com el campanar de Christchurch o un elefant.

De tota manera, el que més encén l’ambient són les bandes de música, amb predomini d’universitats nord-americanes, amb un contingent humà que sembla que no s’acabi mai i que solen anar precedides de majorettes llençant la vara a l’aire i atrapant-la al vol. I uns que sempre hi són, la banda musical del barri dublinès d’Artane, amb la seva icònica indumentària blava i vermella.

I la gent muntada en alguna estructura mòbil, uns a ritme de Macarena, la dona que ha fet la bugada de roba interior i ha aprofitat la desfilada per a eixugar-la o un creuer travessant una zona de maregassa forta i amb les cuineres fent equilibris i llençant nata.

I un cop acabada la desfilada, aparteu les criatures, milers de persones deambulant amunt i avall amb destinacions dispars: els que tenen canalla, cap a casa a fi d’evitar mals majors, i la resta en direcció a un pub a fi de sadollar la seva set, essent la zona de Temple Bar la més concorreguda i el pub homònim, una autèntica icona de Dublin, el punt neuràlgic de la celebració, que durarà fins tard i que provocarà que l’endemà al matí, molts hagin de demanar a la recepcionista de la feina que els acompanyi fins a la seva taula perquè difícilment recordaran on és. Bon Sant Patrici!

Podeu mirar el vídeo a Liffey TV