Qui vulgui tenir una estàtua a Dublin ha de complir diverses condicions: primer haver aportat o haver tingut un impacte positiu sobre la ciutat i després, que faci un mínim de vint anys que és mort, per la qual cosa, totes les estàtues que hom pot veure als carrers de la capital irlandesa són de persones que ja fa molt de temps que són mortes, amb una àmplia gamma de personatges, com polítics, revolucionaris, músics o escriptors, entre altres.

De tota manera, l’empresa estatal de serveis postals An Post no espera tant i ara ha emès quatre segells commemoratius que homenatgen músics traspassats l’any passat: Christy Dignam -cantant del grup Aslan-, Séamus Begley, Sinéad O'Connor i Shane MacGowan, tots quatre artistes orgullosos del seu país i amb un treball que anava més enllà de la música, explorant, sovint de manera crítica, la identitat dels irlandesos com a poble.

Segons An Post, l’emissió dels quatre segells es fa en un entorn de molt de respecte i gratitud, recordant el traspàs d'aquests quatre gegants de la música irlandesa amb una sèrie d'imatges senzilles i sense adornament a fi de recalcar la seva humanitat, la seva força i la seva vulnerabilitat. En aquest sentit, cada imatge destaca tant els ulls de l'artista, que tant van veure i enregistrar, com les seves mans, que van utilitzar per crear i inscriure obres d'art que quedaran amb nosaltres per sempre.

Els segells dedicats a Christy Dignam i a Séamus Begley són d’un euro amb quaranta, que és el que costa enviar una carta ordinària a qualsevol lloc de la República, mentre que els de Sinéad O’Connor i Shane McGowan, molt més coneguts en l’escena internacional que no pas Dignam i Begley, són de dos euros amb vint, és a dir, el d’un segell per a ultramar, fet que permetrà de visibilitzar els segells a l’estranger.

D’altra banda, An Post no necessàriament espera que els artistes en qüestió hagin mort i per exemple, ara fa quatre anys, ja va emetre uns segells commemorant els quaranta-quatre anys dels U2, uns referents de la música arreu del món, que són ben vius i unes autèntiques màquines de fer diners.