Nit de Sant Joan per avançat aquest dissabte amb una sessió maratoniana de més de sis hores de durada organitzada pel Casal Català d’Irlanda en què, òbviament, no hi ha mancat la coca -la de llardons...-, que ha tingut una molt bona acollida entre els revellers que omplien la sala del Bernard Shaw de Glasnevin.

La sessió ha començat amb els Early Hours, un nom -A Primera Hora- molt adient per ser els primers, amb un rock molt estil principi dels noranta.

Després ha arribat el torn de Locanda, un grup amb un nucli espanyol, però que incorpora músics d’altres països. El seu estil seria una mica difícil de definir en una sola paraula perquè és una combinació de moltes coses: a vegades sona a flamenc amb tocs balcànics, a orquestra de festa major, a cançó francesa de cabaret, a jazz amb el saxo de protagonista o flamenc amb el so inconfusible de la guitarra espanyola.

Els tercers a pujar a l’escenari... L’únic i inigualable Felip Carbonell -digues-li Felip Carbonell, digues-li Gato Pérez-, un mallorquí instal·lat a Sligo de fa vint-i-sis anys i que, com d’habitud, anava acompanyat de la banda de McFarlan. Carbonell & Company ja han esdevingut un clàssic en qualsevol festa nostrada i aquesta era la seva tercera actuació a Dublin en un any.

El repertori? Homenatge a Gato Pérez. La Curva del Morrot, El Ventilador, la Rumba dels 60 o l’amic Blanco Herrera, que en contra de la creença popular, continua ben viu i de parranda. I evidentment, en una nit tan especial com aquesta, no podia mancar La Foguera, de Txarango.

Després ha arribat el torn dels Nova Dream. Tot i que ningú no ha vist cap DeLorean aparcat a la porta, el trio dublinès format fa un any ha transportat els revellers cap a principi dels noranta.

L’encarregat de tancar la marató musical ha estat el DJ Desgarrasound amb una proposta molt curiosa de música punxada mitjançant un ordinador i una taula de so -el noi se’l veia una mica estressat mirant la pantalla i fent girar botons-, tot combinat amb un violí, tocat per un dels músics que anteriorment havia actuat amb Locanda.  

Les darreres cançons ja eren al temps de descompte amb un dels responsables del pub demanant el final tot mostrant-los l’hora amb un telèfon mòbil i és que ja passaven de dos quarts de tres i havien de tancar. La baixada de persiana -literal- s’ha fet amb Ovidi Montllor de fons.

Bon Sant Joan a tothom!

Podeu mirar el vídeo a Liffey TV