El 18 d’abril del 1949 va entrar en vigor la Llei de la República d’Irlanda, una legislació que tallava els darrers lligams amb la monarquia britànica i que convertia Irlanda en una república; la data no es va triar a l’atzar sinó que era Dilluns de Pasqua, més concretament trenta-tres anys després del Dilluns de Pasqua més transcendent de la història, el del 1916, quan va tenir lloc el que hom coneix com l’Aixecament de Pasqua, o Fets de Pasqua, amb la proclamació de la República d’Irlanda davant del GPO, al cèntric O'Connell Street, tot i que en aquella ocasió la cosa no va prosperar.

I ara, setanta-cinc anys després, els Arxius Nacionals han muntat una exposició que mostra més de cent objectes que il·lustren el pas del temps; de fet, el repàs comença abans i tot que la República, als anys vint, quan després de la guerra d’independència, Irlanda ja va començar a reduir el seu vincle amb el Regne Unit, del 1922 al 1937 com a protectorat -l’Estat Lliure d’Irlanda-, del 1938 al 1948 com a estat independent i a partir del 1949 com a república.

El punt d’inici de l’exposició és l’any 1926, que és quan va celebrar-se el primer cens organitzat per Irlanda com a entitat independent del Regne Unit, les dades del qual -totes, fins i tot els detalls més personals- seran de domini públic el 2026, cent anys després, una pràctica que s’aplica a tots els censos i és que, òbviament, gairebé tots els que hi apareixen ja no hi són.

D’altra banda, el cens del 1926 va aportar una informació molt interessant al nou Estat perquè en aquella època gairebé tot estava per fer. Així doncs, hom podria dir que van començar a dibuixar un país nou amb habitatge social, clavegueram, infraestructures de tota mena o electrificació de la Irlanda rural, entre altres.

També hi ha un record per als símbols, com l’arpa, que va començar a aparèixer en tota mena de logotips, documents i objectes de l’administració pública, o el punt -transliteració al gaèlic del pound anglès-, que va donar nom a la paraula punter, és a dir, una persona que té punts per a gastar i que es fa servir, sobretot, quan hom parla de fer apostes o a anar de shopping.

I coses que ara serien impensables, però que durant molts anys, a la catòlica Irlanda, eren el pa de cada dia, com la censura sobre alguns films considerats inapropiats o el fet que estigués mal vist d’anar a segons quines activitats, com una sala de ball o un concert.

L’exposició té lloc a la Coach House, Dublin Castle, del 17 d’abril fins al 8 de setembre.

Minister @cathmartingreen this evening launched @NARIreland exhibition 'Society and State - Ireland through its Records', which tells the story of life in an independent Ireland.

Zoe Reid, Keeper of Collections @NAIKeeper, spoke to us during the week about the exhibit. pic.twitter.com/tmbyMjX7QH

— Tourism-Culture-Arts-Gaeltacht-Sport-Media (@DeptCultureIRL) April 16, 2024