Cada primer diumenge de març i de setembre se celebra la Fira de Cavalls d’Smithfield, tot i que darrerament, com a mesura de protesta per la bel·ligerància del Comú de Dublin enfront d’aquest esdeveniment amb segles d’història, ara la fira es trasllada al segon diumenge. Així doncs, el deu de març era el dia i és per això que la immensa plaça rectangular d’aquest barri dublinès, que antigament havia estat un mercat de bestiar, però que ara és un feu dels modernets de la capital, va omplir-se de cavalls, de venedors, de compradors i de curiosos.

I això que el Comú ja fa molt de temps que vol fer desaparèixer la fira, que considera totalment obsoleta i una font de molèsties -sobretot amb relació a la brutícia i la pudor, que no agrada gens als veïns hipsters-, tot i que per ara no ho ha pogut aconseguir a causa dels drets històrics adduïts pels venedors, la derogació dels quals requeriria un llarg procés judicial sense que estigui gens clar el resultat.

És per aquesta raó que el Comú ha adoptat l’estratègia de fer la guitza, això sí, de manera legal, als que encara aguanten, que en són uns quants. En aquest sentit, mitjançant diverses normatives municipals, els firaires cada vegada ho tenen més difícil, sobretot a partir del 2013, quan la fira va passar de tenir un caràcter mensual -cada primer diumenge de mes- a un de bianual, amb l'agreujant que també es va reduir l’horari a només quatre hores, de dos quarts de deu del matí fins a dos quarts de dues del migdia.

I si amb la reducció de fires anuals i d'horari no n’hi hagués prou, el Comú també va requerir als venedors de tenir una llicència, que té un cost de deu euros, per a la qual cal estar inscrit a la Seguretat Social, fet que ha generat un fort rebuig entre els firaires, que ho consideren excessiu.

Unes altres restriccions -clarament ignorades- són que a la fira no és permès de cavalcar al galop i els cavalls exposats han d’estar controlats en tot moment per algú major de setze anys, unes normes que volen posar una mica d’ordre durant l’esdeveniment i és que en el passat s’han produït diversos incidents amb animals descontrolats, com l’any 2002, quan un cavall va xocar contra un cotxe que circulava pels Quays, o el 2009, quan un cavall va ser venut per vuit euros a un noi d’onze anys.

La fira també va ser el focus d'atenció l’any 2011 després d'una baralla entre clans -que són els que tallen el bacallà a la plaça- en què alguns assistents van resultar ferits amb matxets, fet pel qual, d’ençà de llavors hi ha un fort desplegament policial, amb gardaí restant amatents en furgonetes, altres anant a peu i repartint-se en diversos punts de la plaça i els més integrats en l’esperit de la fira: els que van a cavall.

Pel que fa als visitants que només hi van a fer fotos, sense cap intenció de comprar un cavall, s’ha d’anar amb compte amb diversos perills, com passar a una certa distància de la part posterior dels cavalls, de no ser atropellat per algun eixelebrat anant al galop per la plaça imitant algun dels seus ídols dels films del Far West o de posar el peu... en el lloc equivocat.

I com a símil de la resistència dels firaires amb el Comú hi ha el mural Noi a Cavall, pintat en una paret lateral d’una casa a Church Street, no gaire lluny de la plaça, que ha romàs a lloc durant uns quants anys tot i les diverses ordres de l’autoritat municipal d’esborrar-lo, a vegades de manera amenaçant, un to que podria il·lustrar-se perfectament amb el tauró que el projecte Dublin Canvas hi ha pintat just al davant.

De tota manera, s’ha previst de canviar la normativa a fi de permetre aquests murals sempre que siguin respectuosos i no generin rebuig entre el veïnat, per la qual cosa, molt probablement, el Noi a Cavall serà com la Fira d’Smithfield, és a dir, resistent als embats del Comú.

Podeu mirar el vídeo a Liffey TV