Els calçots tornen amb força a Dublin quatre anys després

Els calçots tornen amb força a Dublin quatre anys després L'element estrella de la calçotada dublinesa / Foto: Liffey

La darrera vegada que a Dublin es van menjar calçots de manera col·lectiva, és a dir, fent una calçotada, va ser un ja molt llunyà 29 de febrer del 2020, només dues setmanes abans de l’inici de les mesures implementades durant la pandèmia que prohibien les trobades en grup. Així doncs, durant quatre anys, els amants dels calçots a la capital irlandesa han hagut de menjar-ne en la solitud o en petit comitè.

De tota manera, el renovat Casal Català de Dublin s’ha despertat de la hibernació pandèmica amb molta força, organitzant un ampli ventall d’activitats, com trobades en dates assenyalades, concerts, una sessió d’esplai mensual per a la canalla i finalment, la calçotada, un esdeveniment que atrau molta gent nova, tant de catalana com d’irlandesa i de més enllà.

El retorn dels calçots a Dublin va tenir lloc aquest dissabte nou de març a Le Chéile Community Centre, un centre comunitari del barri de Donnycarney on anteriorment ja s’havien celebrat tradicions nostrades com la castanyada, amb producció de panellets casolans, o fer cagar el tió.

En aquesta ocasió, una cinquantena llarga de persones va entaular-se en una de les sales del centre, iniciant el tiberi amb un aperitiu a base de pa amb tomàquet, formatge, embotit, carn i una opció per a vegetarians, tot regat amb refrigeris i cervesa Estrella Damm.

L’element principal de la trobada va arribar al final de l’àpat, amb calçots a mansalva -que en van sobrar uns quants-, amb diverses tècniques i estils a l’hora de pelar-lo, de sucar-lo a la salsa i de menjar-se’l. Com és tradició en una calçotada, tothom va abillar-se amb un pitet que, en algun cas, no va poder evitar més d’una taca que ja veurem si marxarà...

Un cop acabat el dinar i coincidint amb els actes al voltant del 8 de Març, es va fer un petit debat sobre la igualtat de gènere, en què algunes dones van explicar la seva experiència personal tot convidant la resta a fer gestos o accions per a canviar la societat.

I la traca final va arribar amb la rifa de diversos lots -que incloïen calçots, salsa i cervesa- amb acumulació de premis per part d’alguns participants, que probablement menjaran calçots durant tota la setmana, malgrat que n’hi va haver que van renunciar al segon o fins i tot tercer lot guanyat, permetent que la cosa estigués més repartida.

Per a més informació sobre les activitats del Casal programades durant els mesos vinents podeu consultar l'agenda.

Torna a dalt