En les èpoques en què hi ha hagut un volum més alt d’emigració irlandesa cap als Estats Units no hi havia ni internet ni telèfon i és per això que l’únic mitjà per a comunicar-se entre les dues ribes de l’Atlàntic era el correu que, òbviament, arran de la distància i del fet que la via marítima era molt lenta, tardava unes quantes setmanes a arribar al destinatari, fent que el diàleg fos una mica espaiat en el temps, és a dir, res a veure amb ara, que tot és instantani.

I durant cinc dècades, l’historiador nord-americà Kerby A. Miller, que ha fet una àmplia i exhaustiva recerca en temes d’emigració irlandesa, va anar compilant cartes i tota mena de documents de la diàspora -sobretot del període que va del 1850, en plena Gran Fam, al 1950- fins al punt de crear una col·lecció que explica els ets i uts de les vides i de les relacions personals de milers d’irlandesos que van anar a cercar una vida millor als Estats Units així com dels familiars que van romandre a l’illa.

En aquest sentit, després de les nombroses crides fetes per Miller amb anuncis a la premsa nacional i local, la col·lecció té unes 7.000 cartes i uns 150.000 documents. I ara l'ha donada a la biblioteca de la Universitat de Galway, que ha creat un arxiu digital accessible a tothom. D’altra banda, la universitat continua cercant més cartes i documents a fi d’ampliar la col·lecció, amb un interès especial per als escrits en gaèlic als Estats Units o els escrits per emigrants de la Gaeltacht, independentment de la llengua.

Alguns dels escrits inclosos a la col·lecció:

"Tenim massa éssers estimats aquí al cementiri per deixar-los... Fa temps que som aquí i ara és la nostra llar". Jane Crowe, escrivint el 1959 al seu germà, que havia romàs a Roscommon.

"... en aquest país no pensen en la gent gran, ni tan sols les mateixes famílies els tenen cap consideració quan arriben a una certa edat i la meva no n’és cap excepció, ja que no podria obtenir un cèntim de cap dels meus, només el que puc guanyar jo mateix...". L’excavador de rases Patrick McKeown, escrivint a casa el 1904.

"Ah, Nora, em trenca el cor quan penso en casa... Oh Nora, odio pensar-hi perquè tinc tanta nostàlgia i solitud". Dones de Galway escrivint a casa el 1921.

"No m'importa gens no tornar cap a casa [a Irlanda]". "Vaig néixer a la vella Irlanda, però de vegades sóc bastant feliç de creure que mai vaig ser a la vella Irlanda. Mai (ni tan sols) hi penso... perquè no tinc la intenció de veure-ho mai". Thomas McCann, escrit l'octubre de 1894.

Last night, the University of Galway celebrated the launch of Imirce at Bonham Quay on Galway Docks. Imirce is a digital repository of transcripts of thousands of Irish emigrant letters and memoirs dating from the late 1600s through to the mid-20th century.
1/3 pic.twitter.com/7zKuvrJ4Sy

— University of Galway CASSCS (@galwayCASSCS) March 8, 2024