Cent trenta-tres anys després de ser traslladats cap al Trinitry College sense el consentiment dels illencs, els Tretze d’Inishbofin tornaran cap a casa; aquesta ha estat la decisió presa pel claustre a proposta del grup de treball que analitza les herències de dubtosa ètica rebudes durant els 431 anys d’història de la universitat. La iniciativa va en línia amb la febre revisionista endegada arreu del món per universitats, museus i tota mena d’institucions científiques, i pretén, en la mesura que sigui possible, corregir els greuges del passat.

Segons el darrer recompte, el Trinity té 484 cadàvers a l’armari i els Tretze d’Inishbofin, una illa situada davant de la costa de la Connemara, al comtat de Galway, seran els primers a tornar cap a casa, probablement, perquè és la repatriació més fàcil -estan identificats i el cas està perfectament documentat-, tot el contrari d’altres cadàvers provinents d’indrets llunyans que formaven part de l’Imperi Britànic i que abans ja havien passat per altres llocs. Amb tot, l’anglicitzada acadèmia dublinesa de llavors trobava igual d’exòtics els nadius de la costa oest que els negres africans o els aborígens australians.

Així doncs, finalment s’ha satisfet la demanda feta des d’Inishbofin, que ha durat tant com els tretze cadàvers han romàs al Museu d’Anatomia Antiga del Trinity: exactament, cent trenta-tres anys. En aquest sentit, l’any 1890, dos acadèmics amb connexions amb la universitat, Andrew F Dixon, que després hi faria classes d’anatomia, i Alfred C Haddon, van endur-se els tretze cossos de l’illa, sense el consentiment dels seus habitants, que d’ençà de llavors n’han reclamat el retorn. Òbviament, la notícia ha estat molt ben rebuda per Marie Coyne, genealogista i fundadora el Museu de Patrimoni d’Inishbofin, i Ciarán Walsh, de la Universitat de Maynooth, que de fa deu anys han treballat a fi d’aconseguir la repatriació.

D’altra banda, per ara no s’ha decidit si una de les biblioteques més importants de la universitat mantindrà el nom de Berkeley Library i és que aquesta va ser, juntament amb els Tretze d’Inishbofin, una de les primeres qüestions d’estudi plantejades pel grup de treball revisionista; la biblioteca està dedicada a George Berkeley, antic estudiant del Trinity i diaca de l’Església anglicana a Derry, que entre els anys 1729 i 1731, quan vivia a Rhode Island, va comprar, pel cap baix, tres esclaus. Tanmateix, aquest cas ha generat més debat i és que el nom Berkeley té un alt valor sentimental per a diverses generacions del Trinity, després que hi passessin sessions maratonianes d’estudi durant els seus anys universitaris.