Durant els darrers anys, el Comú de Dublin ha mantingut un bon grapat de disputes legals amb Subset, un col·lectiu d’artistes que es dedica a pintar murals a les parets de Dublin sense haver rebut el permís municipal. Una de les raons per la qual s’ignora el procediment legal és que hom necessita fer molta paperassa i alhora obrir un període de consulta entre les diverses parts interessades, inclosos els veïns, fet que allarga el procés de tal manera que n’hi ha molts que tiren pel dret i estampen la seva obra sense fer cap tràmit burocràtic.

Curiosament, el procés per a fer esborrar un mural que s’ha pintat sense permís també és força llarg, sobretot si el responsable ignora els requeriments del Comú, com és el cas de l’obra El Noi a Cavall, pintada en una de les parets laterals d’una casa situada a Stirrup Lane, just a la cantonada amb Church Street, al barri d’Smithfield (Dublin 7) on el primer diumenge de març i de setembre se celebra una fira de cavalls. 

Aquest estira-i-arronsa d’Smithfield ja fa gairebé cinc anys que dura: el Comú va emetre un ultimàtum al llogater de la casa, donant-li temps fins al primer d’abril del 2018, però El Noi a Cavall continua estampat a la paret i no sembla que se n’hagi d’anar gaire aviat. A més, sembla que té força suport perquè quan l’agost del 2019 el Comú va tornar a exigir que l’esborressin, una petició de signatures d’Stormzy -un altre col·lectiu amb diverses disputes legals amb l’autoritat municipal- va rebre més de 2.500 adhesions en només dos dies.

Amb tot, les disputes inacabables provocades per la llei urbanística, les ordres d’esborrament ignorades, l’esborrament d’autèntiques obres d’art per part dels operaris municipals i murals apareixent per les parets sense permís podrien acabar ben aviat gràcies a una proposició de llei presentada pel Sinn Féin que, en principi, hauria de tirar endavant perquè el govern, de la mà de Catherine Martin, ministra de Cultura, ja ha afirmat que no s’hi oposarà.

En aquest sentit, Eoin Ó Broin, portaveu del partit republicà en temes d’Habitatge i Urbanisme, va explicar-ne els detalls durant una sessió al Dáil: el canvi més rellevant respecte a la legislació actual és que n’hi haurà prou amb el consentiment del propietari de la paret, tot i que hi haurà restriccions, tant pel que fa a la temàtica -hom no podrà fer publicitat o emetre missatges polítics- com a la qualitat. Així doncs, en cas d’aprovació de la proposta, s’espera que floreixin murals a les parets, donant un caràcter més artístic a la ciutat, com ja passa -en paraules d’Ó Broin- a llocs com Waterford o Barcelona.