Crítiques a l’ajuda als artistes per no ser “means-tested”

Crítiques a l’ajuda als artistes per no ser “means-tested” Músics de carrer a Henry Street, Dublin 1 / Foto: Liffey

Un dels col·lectius més castigats durant la pandèmia va ser, sens dubte, el dels artistes, que van patir de valent per la impossibilitat de desenvolupar la seva activitat, si no és que fos via internet, arran dels diversos confinaments i del tancament del sector del lleure, incloent-hi sales de festa, teatres o festivals a l’aire lliure; així doncs, la iniciativa anunciada el passat mes d’abril per Catherine Martin, ministra d’Arts, de donar una ajuda de 325 euros setmanals durant un període de tres anys, va ser molt ben rebuda.

De tota manera, els recursos econòmics són limitats -la partida pressupostària per als tres anys és de trenta-quatre milions d’euros- i dels aproximadament nou mil artistes que havien enviat una sol·licitud, només dos mil van rebre ahir la bona nova, per la qual cosa n’hi ha hagut set mil que no han tingut sort i que, molt probablement, tot i l’expectació que la iniciativa va generar, ara estaran molt decebuts, com ha reconegut una comprensiva Martin, que ha assegurat que la tria dels agraciats s’ha fet de manera aleatòria.

D’altra banda, el fet que l’ajuda no sigui means-tested, és a dir, que no té en compte el nivell de renda dels sol·licitants, també ha generat moltes crítiques i és que hi podria haver un multimilionari fent d’artista de carrer com a diversió i cobrar 325 euros a la setmana via impostos generals pagats per treballadors que malden per a arribar a final de mes.

En aquest sentit, Jackie Conboy, cofundador de l’Associació de Música i Entreteniment d’Irlanda (MEAI), ha alertat que l’ajuda podria acabar a les mans d’algú que no necessita els diners -ara o d’aquí a un temps si esdevé una estrella-, afirmant que aquesta iniciativa no resoldrà la crisi que viu el sector; de fet, és probable que molts dels sol·licitants que no han estat agraciats deixin aquesta feina i mirin de guanyar-se les garrofes d’alguna altra manera.

Per la seva banda, els que sí que han tingut sort són un grup molt heterogeni -que és una mica el que se cercava amb aquesta iniciativa- i entre les disciplines amb més afortunats hi ha 707 artistes visuals, 584 músics, 204 artistes cinematogràfics, 184 escriptors, 173 actors, 32 ballarins i coreògrafs, 13 artistes de circ i 10 arquitectes. I de tots els seleccionats n’hi ha 54 que en la seva activitat fan servir el gaèlic.

Font: Irish Examiner

 

Torna a dalt