Ahir va engegar Your Tenement Memories (Els teus records del tenement), una iniciativa organitzada pel Dublin Tenement Museum que té l’objectiu de compilar històries dels qui van viure o tenen algun conegut que visqués en un tenement, que era el nom que rebia l’edifici on s’amuntegaven un alt nombre de persones en unes condicions totalment insalubres i en què el més normal és que tota la família visqués a la mateixa habitació; aquesta mena d’allotjament va ser un dels més habituals al centre de Dublin i no va desaparèixer fins als anys setanta.

⇓  GALERIA DE FOTOS a sota  ⇓

De fet, el museu té la seu al número 14 d’Henrietta Street (Dublin 1), que cap al 1911 era un edifici on vivien unes cent persones, mentre que a tot el carrer, que no és gaire llarg, n’hi vivien unes vuit-centes cinquanta. Amb tot, afortunadament les coses han canviat molt d’ençà de llavors, si més no amb relació al nombre de residents, atès que avui és un centre d’interpretació en què es recreen les diverses èpoques passades, des de l’esplendor inicial fins a la degradació derivada dels problemes d’habitatge durant bona part del segle XX.

La història del número 14 d’Henrietta Street és un clàssic de les cases georgianes que hi ha a la banda nord del centre de la ciutat; van començar a construir-se a partir del 1720 per les famílies més benestants de la capital irlandesa, com els Gardiner, en un moment en què Dublin era la segona ciutat més important de l’Imperi Britànic.

De tota manera, l’Acta d’Unió entre la Gran Bretanya i Irlanda del 1801 va traslladar bona part del poder cap a Londres, fet que també va suposar l’inici del declivi econòmic de Dublin; així doncs, moltes de les millors famílies van anar-se’n cap a la capital britànica i les seves imponents cases georgianes van ser ocupades per professionals liberals, com advocats, marxants i tota mena d’oficinistes, que van dur a aquests edificis un ambient molt comercial.

Després, a mitjan segle XIX, va arribar la Gran Fam, que va provocar un èxode del camp cap a la ciutat i per exemple Dublin va experimentar un augment de 36.000 habitants en un curt període de temps. Els propietaris dels edificis hi van veure una gran oportunitat de negoci i van convertir les àmplies estances en tenements; per exemple, al 14 d’Henrietta Street, el que havia estat un edifici per a una sola família, el 1876 s’hi van crear dinou unitats, que compartien serveis comunitaris com lavabos i accés a l’aigua.

I durant el primer terç del segle XX, els tenements van arribar al seu apogeu, fins que veient la magnitud del problema, el Comú, llavors anomenat Dublin Corporation, va nomenar el seu primer arquitecte, Herbert Simms, amb l’objectiu de millorar els estàndards en l’allotjament a la ciutat. Després, de mica en mica, van enderrocar-se bona part dels edificis, que en alguns casos queien a trossos, i els seus residents van ser traslladats cap a barris de nova creació, com Ballyfermot, Ballymun, Crumlin, Cabra o Drimnagh, que són els llocs on probablement ara hi ha més gent que pugui explicar els seus records dels tenements.

Podeu trobar més informació AQUÍ.