Cent anys de la publicació de la joyciana "Ulisses"

Cent anys de la publicació de la joyciana "Ulisses" Una de les traduccions al català d'Ulisses / Foto: Liffey

Avui fa cent anys que es va publicar Ulisses, una de les novel·les més universals, si més no del segle XX, i obra mestra de l’escriptor dublinès James Joyce; de tota manera, el llibre no era inèdit perquè, inicialment, les històries que hi apareixen s’havien publicat en capítols per separat durant gairebé tres anys al diari nord-americà The Little Review, això sí, sense que tinguessin tant de ressò com la novel·la sencera que, d’altra banda, pel seu contingut una mica pujat de to pels estàndards de l’època, va esquivar la censura no se sap ben bé com.

La data no va ser triada a l’atzar sinó que va coincidir amb el quarantè aniversari de Joyce, a qui agradava molt agafar dates assenyalades de la seva vida personal i que també ho fossin a les seves obres; en aquest sentit, a Ulisses explica el periple de Leopold Bloom i companyia per Dublin i rodalia el setze de juny del 1904, que havia estat el dia en què Joyce va conèixer la que seria la seva dona, Nora Barnacle, de qui no se separaria mai més, confirmant així la broma feta pel pare de l’escriptor amb el cognom de la seva jove, que vol dir percebe o peu de cabra, un crustaci que viu arrapat a les roques, assegurant que aquella dona no es desenganxaria mai del seu fill.

L’obra descriu al més mínim detall el Dublin de principi del segle XX fins al punt que Joyce va dir que si un dia la ciutat fos destruïda, es podria reconstruir a partir de la seva novel·la. De fet, hi ha alguns llocs citats a Ulisses que encara existeixen avui, amb menció especial per als establiments comercials que han conservat el nom durant més de cent anys, com és el cas dels luxosos magatzems Brown Thomas, a Grafton Street, o els pubs Davy Byrne’s -on al capítol vuit Bloom va anar a menjar un entrepà de formatge Gorgonzola acompanyant-lo amb un vi de Borgonya- o The Oval, que era el lloc de trobada habitual dels periodistes del Freeman’s Journal.

També hi ha els establiments que s’han transformat lleugerament, com és el cas de l’antic North Star Hotel, situat a Amiens Street i que apareix al capítol setze, que va canviar de nom recentment i ara es diu The Address Connolly. O l’antiga farmàcia Sweny, a Lincoln Place, que va tancar fa uns anys i al seu lloc hi va obrir un local regentat per amants de l’obra de Joyce, que han conservat la fesomia d’abans, però que l’han omplert de llibres i de parafernàlia joyciana, venent pastilles de sabó amb essència de llimona, com la que va comprar Bloom al capítol cinc. Pel que fa a la carnisseria Olhausen, la botiga de Talbot Street i l’empresa van tancar, així i tot, les seves salsitxes encara es poden trobar als supermercats, puix que la càrnia Mallon va comprar la marca i la recepta.

El que va aguantar durant gairebé un segle, però que finalment, després d’haver romàs tancat durant una bona pila d'anys, va anar a terra la primavera del 2019, va ser l'Ormond Hotel, situat als números 7-11 del moll homònim, que és on es desenvolupa l'episodi onze, anomenat Sirenes; de fet, el bar que hi havia a la planta baixa es deia Sirens Bar, nom que apareixia als tendals exteriors de l'establiment.

Podeu llegir el reportatge sobre tots aquests establiments AQUÍ.

Torna a dalt