És força habitual arreu del món que qualsevol projecte de construcció d’infraestructures que requereixi una inversió de molts diners vagi acumulant sobrecost respecte al pressupost inicial i darrerament, a Irlanda, s’han donat uns quants casos que han obligat el govern a ser molt curós a fi de no deteriorar la seva reputació amb inversions que són vistes com un malbarat de diner públic.

En aquest sentit, un dels casos més sonats és el de l’Hospital Nacional Infantil, un projecte que ja ha esdevingut un autèntic serial amb un ampli ventall de polèmiques i que de l’abril de l’any passat al gener d’enguany va passar de tenir un cost estimat de 983 milions d’euros a un de 1.400, amb l’agreujant que encara no s’ha tingut en compte alguns costos, com els dels sistemes informàtics, que podrien acumular 300 milions més a la factura final.

També hi ha el Pla de Banda Ampla, que té l'objectiu de dur una connexió d'internet de qualitat a tota la Irlanda rural invertint uns 2.700 milions d’euros; amb tot, sembla que podria costar molt més. A banda del cost, aquest projecte ha estat el focus d’atenció durant unes setmanes perquè la companyia de telecomunicacions Eir va esbombar que ho podria fer per 1.000 milions d'euros, és a dir, 1.700 milions menys que el contracte atorgat al fons d’inversió Granahan McCourt. De tota manera, el projecte d’Eir no incloïa alguns costos que haurien d’haver estat assumits per altri.

I ara, un altre projecte que també ha patit un sobrecost important i que sembla que finalment podria no tirar endavant és el del Centre Cultural de Parnell Square, situat a la cantonada nord-oest d’aquesta plaça georgiana de Dublin 1, en plena north inner city, que va començar amb un cost estimat de seixanta milions d’euros però que ara ja es preveu que se’n necessitarien cent trenta, un cost que el fa gairebé inviable.

Segons el gerent municipal, Owen Keegan, els han fallat les donacions filantròpiques, que havien de cobrir el que manqués després de comptar les aportacions públiques, i és que potser, amb el panorama actual de sobrecostos, els mecenes no hi han mostrat gaire interès i no han volgut arriscar a haver de posar-hi més i més diners, a banda que, per als donadors internacionals, les biblioteques no solen ser tan atractives com els museus d’art.

El centre cultural, pel qual l’ajuntament ja ha obtingut el permís d’obres, tenia projectada una biblioteca, un centre musical, una sala de conferències amb capacitat per a 200 persones, un cafè, una sala d’exhibicions i aules. De tota manera, hi hauria l’alternativa de construir el centre però d’una manera esglaonada a mesura que es rebessin aportacions.

Font: The Irish Times