La majoria d'agències i departaments que formen l'administració pública irlandesa no són capaces de complir les seves obligacions amb relació al gaèlic i moltes vegades intenten ignorar la Llei de Llengües Oficials del 2003, que estipula que qualsevol comunicació general cap a la ciutadania s'haurà de fer o únicament en gaèlic o en anglès i gaèlic.

La darrera infracció que ha arribat a les corts de justícia ha estat l'enviament d'uns fullets informatius sobre la Taxa de l'Habitatge. A excepció d'uns milers d'exemplars enviats en gaèlic als contribuents que han demanat de rebre qualsevol comunicació en aquesta llengua, la resta va rebre la versió on només hi havia l'explicació en anglès.

Potser per alguna altra cosa ningú no s'hauria queixat però amb la polèmica generada per aquesta taxa qualsevol excusa és bona per buscar les pessigolles a Hisenda. Així doncs, després de rebre diverses denúncies el Comissari Lingüístic va determinar que Hisenda havia incomplert el seu deure bilingüe enviant només la versió anglesa.

Per la seva banda, Hisenda va apel·lar a la decisió del Comissari adduint que la llei diu que s'ha d'enviar una versió bilingüe quan es comunica amb el públic en general i que, en aquest cas concret, els 1,7 milions de receptors no podien considerar-se públic en general perquè la informació anava adreçada a ciutadans de manera individual amb el seu nom i les paraules “Privat i Confidencial”.

L'advocat del Comissari Lingüístic va acceptar que cada carta era privada però que el fulletó que l'acompanyava era el mateix per a tothom i en aquests casos la llei diu que s'ha d’enviar en les dues llengües. Finalment l'Alta Cort va determinar que Hisenda havia incomplert la llei i li va ordenar d'enviar la versió bilingüe per a qualsevol comunicació que faci en el futur.

Font: Irish Times

URL curta: ves.cat/mbS7