Properament entrarà en vigor una nova llei que classificarà les zones de parla gaèlica prenent com a base el nombre de parlants i no com fins ara que una Gaeltacht es basava en criteris geogràfics i històrics. Aquesta llei forma part d’un pla de 20 anys que pretén impulsar la llengua autòctona que continua en una situació molt precària.

Per ser considerada una àrea Gaeltacht dos treços de la població hauran de tenir el gaèlic com a llengua diària. Les dades s’agafaran del cens que es va fer la nit del passat 10 d’abril. Un altre criteri serà l’ús de la llengua en l’àmbit social (clubs, escoles, etc.).

En principi estava previst que després de la independència tothom abandonaria l’anglès però no va ser així i el gaèlic va anar perdent terreny convertint-se en un problema-dilema per als irlandesos: molts voldrien que es recuperés però no fan cap esforç i d’altres el consideren una pèrdua de temps i de recursos donat que no es demana en cap feina i gairebé ningú no el parla.

(*) Plural de Gaeltacht

Font: The Journal.ie