Tot i que la Constitució diu que el gaèlic és la primera llengua de la República, la realitat és força diferent i l’anglès domina arreu, llevat de les petites illes lingüístiques que formen la Gaeltacht. Aquesta situació és fruit de segles de colonització lingüística per part de l’anglès, que primer va centrar-se a la costa est al voltant de Dublin, en un territori que s’anomenava The Pale i on el domini de la llengua dels ocupants era absolut, però que va avançar sense aturador cap a la resta de l’illa. Així doncs, el fet que avui a la capital no es parli gens de gaèlic no és una cosa recent sinó que ja fa molts segles que es dóna aquesta situació, malgrat que, segons el cens del 2016, aquell any hi havia 14.903 dublinesos que asseguraven parlar-lo en la seva vida diària.

De tota manera, a fi de fer visible la llengua, a principi d’any el Comú va engegar BÁC le Gaeilge, en què BÁC són les inicials de Baile Átha Cliath -Dublin en llengua irlandesa- i le Gaeilge vol dir amb el gaèlic, bàsicament, Dublin, amb el gaèlic. Aquesta iniciativa, duta a terme conjuntament amb Conradh na Gaeilge -la Lliga Gaèlica-, una entitat que promou l’ensenyament i l’ús del gaèlic, se centra en el sector econòmic, sobretot el comerç i la restauració, encoratjant-los a fer servir la llengua en la senyalització, webs, publicitat i menús, creant un directori d’establiments amics del gaèlic un cop n’hi hagi uns quants que hagin fet algun pas en aquesta direcció.

I ara, sembla que alguns establiments han començat a moure fils -o llengua-, com és el cas de la gelateria Leamhain, situada al centre comercial de Saint Stephen’s Green (Dublin 2), que fa un descompte del 10% als clients que demanin un gelat en gaèlic. En declaracions a l’emissora Newstalk, Conor Sweeny, propietari del local i entusiasta de la llengua tot i reconèixer que el seu nivell és molt baix, aquest gest és un homenatge a la seva àvia, originària de Glenbeigh (Comtat de Kerry), que fou mestra de gaèlic i que sentia una estima molt forta cap a la llengua.

Pel que fa a la clientela, és molt variada, però tots miren de demanar el gelat en gaèlic, més per diversió que no pas pel descompte, tot i que, evidentment, actua com a incentiu. En aquest sentit, hi ha turistes forans que proven sort i pares irlandesos que ensenyen als seus fills més menuts com es demana, alguns amb més gràcia i millor pronunciació que altres; en algun cas, fins i tot, agafen confiança, s’engresquen i enceten converses curtes amb el seu cúpla focail, és a dir, les poques paraules que recorden de quan estudiaven gaèlic a l’escola.