Covid i fada, protagonistes al report 2021 del Coimisinéir

Covid i fada, protagonistes al report 2021 del Coimisinéir Rètol bilingüe amb informació sobre la Covid-19 / Foto: Liffey

El report del Coimisinéir Teanga, el comissari lingüístic a qui els ciutadans -sobretot els gaeilgeoirí- envien tota mena de queixes relacionades amb els múltiples incompliments de la Llei de Llengües Oficials, és un dels clàssics de cada any en què es reparteix a tort i a dret a causa de l’absoluta deixadesa de l’administració pública vers el gaèlic, que tot i que la Constitució la defineix com a primera llengua de la República, la realitat és que viu tristament arraconada i oblidada per gairebé tothom.

En aquest sentit, el report del 2021, presentat pel comissari Rónán Ó Domhnaill, revela que el nombre de queixes rebudes fou un 20% més alt que l’any anterior, arribant fins a les 727, un 17% de les quals -123- relacionades amb la manca d’informació en gaèlic a l’hora d’emprar o rebre serveis relacionats amb la Covid-19, assegurant que, massa sovint, l’administració pública continua sense complir amb la seva obligació de prestar un servei o interactuar en gaèlic si així li ho demana un ciutadà, fins i tot a les xarxes socials. Curiosament, el Coimisinéir va rebre el mateix nombre de queixes des de Dublin que de la Gaeltacht, un 27% del total per cada una d’aquestes dues zones.

D’altra banda, sembla que en alguns departaments i agències públiques encara no s’ha resolt el problema del fada, l’accent que allarga la vocal -fada vol dir llarg en gaèlic-, que en algunes ocasions no és acceptat pel sistema informàtic i en altres sí que es pot entrar al sistema, però no hi apareix una vocal amb un accent tancat sinó una seqüència de signes estranys ?;!$&%\<£ sense cap mena de sentit. Així doncs, els ciutadans amb un fada al nom, al cognom o a l’adreça, continuen sent discriminats.

De fet, que molts sistemes informàtics no acceptin el fada ha generat problemes més greus que van més enllà d’una simple qüestió d’identificació amb el gaèlic i per exemple, alguns passatgers d’avió depenen de la bona voluntat de la persona que revisa que al document d’identitat i a la targeta d’embarcament hi apareixi el mateix nom; un altre cas és el dels mestres a qui el departament d’Ensenyament va dir que no incloguessin accents al formulari de dades bancàries perquè, altrament, cobrarien més tard que la resta.

 

Escriu un comentari

Assegura't que emplenes tota la informació requerida, marcada amb asterisc (*).

Torna a dalt