El report del Coimisinéir Teanga, el comissari lingüístic a qui els ciutadans -sobretot els gaeilgeoirí- envien tota mena de queixes relacionades amb els múltiples incompliments de la Llei de Llengües Oficials, és un dels clàssics de cada any en què es reparteix a tort i a dret a causa de l’absoluta deixadesa de l’administració pública vers el gaèlic, que tot i que la Constitució la defineix com a primera llengua de la República, la realitat és que viu tristament arraconada i oblidada per gairebé tothom.

En aquest sentit, el report del 2021, presentat pel comissari Rónán Ó Domhnaill, revela que el nombre de queixes rebudes fou un 20% més alt que l’any anterior, arribant fins a les 727, un 17% de les quals -123- relacionades amb la manca d’informació en gaèlic a l’hora d’emprar o rebre serveis relacionats amb la Covid-19, assegurant que, massa sovint, l’administració pública continua sense complir amb la seva obligació de prestar un servei o interactuar en gaèlic si així li ho demana un ciutadà, fins i tot a les xarxes socials. Curiosament, el Coimisinéir va rebre el mateix nombre de queixes des de Dublin que de la Gaeltacht, un 27% del total per cada una d’aquestes dues zones.

D’altra banda, sembla que en alguns departaments i agències públiques encara no s’ha resolt el problema del fada, l’accent que allarga la vocal -fada vol dir llarg en gaèlic-, que en algunes ocasions no és acceptat pel sistema informàtic i en altres sí que es pot entrar al sistema, però no hi apareix una vocal amb un accent tancat sinó una seqüència de signes estranys ?;!$&%\<£ sense cap mena de sentit. Així doncs, els ciutadans amb un fada al nom, al cognom o a l’adreça, continuen sent discriminats.

De fet, que molts sistemes informàtics no acceptin el fada ha generat problemes més greus que van més enllà d’una simple qüestió d’identificació amb el gaèlic i per exemple, alguns passatgers d’avió depenen de la bona voluntat de la persona que revisa que al document d’identitat i a la targeta d’embarcament hi apareixi el mateix nom; un altre cas és el dels mestres a qui el departament d’Ensenyament va dir que no incloguessin accents al formulari de dades bancàries perquè, altrament, cobrarien més tard que la resta.

pic.twitter.com/pTnWHx5c9k

— Coimisinéir Teanga (@ceartateanga) June 15, 2022