BÁC le Gaeilge donarà al gaèlic mes visibilitat a Dublin

BÁC le Gaeilge donarà al gaèlic mes visibilitat a Dublin La batllessa de Dublin a la presentació del BÁC le Gaeilge / @DeptCulturelRL

Ja fa molts segles que a Dublin no se sent parlar gens de gaèlic, tot i que és la ciutat d’Irlanda on, segons el Cens 2016, hi ha més persones que el fan servir en el seu dia a dia, més concretament 14.903; pel que fa als dublinesos que van assegurar que el saben parlar, fa sis anys n’eren 370.116, però el problema és que com que normalment quan es troben dos gaeilgeoirí no saben que podrien comunicar-se en gaèlic, la conversa acaba sent en anglès.

Amb tot, una iniciativa conjunta del Comú de la capital i Conradh na Gaeilge (la Lliga Gaèlica), una entitat centenària que promou el gaèlic, podrien revertir una mica la situació; en aquest sentit, el govern li ha atorgat una subvenció de 325.000 euros a fi que, durant un període de tres anys, del 2022 fins al 2024, desenvolupi i implementi una estratègia que doni visibilitat al gaèlic a la ciutat. Per la seva banda, el Comú també hi contribuirà amb una partida de trenta mil euros anuals.

La iniciativa, anomenada BÁC le Gaeilge -Dublin, o les inicials en irlandès de Baile Átha Cliath, amb el gaèlic- se centrarà en el sector econòmic, sobretot el comerç i la restauració, encoratjant-los de fer servir la llengua irlandesa en la senyalització, webs, publicitat i menús; d’altra banda, a la seu de Conradh na Gaeilge, situada al cèntric Harcourt Street (Dublin 2), hi haurà el centre d’informació i suport.

Un cop hi hagi un bon nombre de participants es farà una xarxa d’establiments amics de l’irlandès i més endavant, fins i tot es podria crear un barri gaèlic, a l’estil del que hi ha a la zona de Falls Road de Belfast. Julian de Spáinn, secretari general de Conradh na Gaeilge, assegura que durant els darrers anys, a Dublin ha crescut l’interès pel gaèlic, sobretot entre les generacions més joves, i que BÁC le Gaeilge permetrà que la llengua sigui vista, sentida i més utilitzada en la vida diària, a banda de demostrar-li a la comunitat econòmica de la ciutat els beneficis de fer-la servir.

 

Torna a dalt