Juntament amb el polèmic i controvertit Protocol d’Irlanda del Nord -una de les herències més enverinades del Brexit-, la Llei del Gaèlic és un dels diversos serials sense fi que posa a prova la robustesa del govern compartit a Stormont, format per dos partits antagònics obligats a entendre’s -els unionistes del DUP i els nacionalistes del Sinn Féin- i que sobreviu fent tota mena de malabarismes, que per ara, tot i la mala maror permanent i endèmica de la política nord-irlandesa, n’han evitat el trencament i la convocatòria d’eleccions.

Tanmateix, durant els dies vinents es podria escalfar l’ambient de mala manera després que el Sinn Féin hagi afirmat que el govern britànic els ha assegurat que presentarà la Llei del Gaèlic ben aviat, en uns dies, satisfent així el compromís adquirit el mes de juny passat per Brandon Lewis, secretari britànic per a Irlanda del Nord. En aquella ocasió, Lewis va anunciar que aprovaria la llei el mes d’octubre en cas que el govern nord-irlandès no ho hagués fet abans; per ara, no ho han fet ni els uns ni els altres.

Òbviament, la possibilitat que s’aprovi la llei, que donaria alguns drets als gaeilgeoirí tot i que sense igualar-los als de l’anglès, ha encès les alarmes al bàndol unionista, que de la mà de Jeffrey Donaldson, líder del DUP, ha alertat que hi ha assumptes molt més importants, com la resolució dels problemes generats pel Protocol, que segons ell ha tingut un impacte molt negatiu sobre l’economia nord-irlandesa. Donaldson ha afirmat que allò que preocupa a la gent és la feina i el seu futur, més que no pas temes culturals.

Per la seva banda, Michelle O’Neill, líder del Sinn Féin al Nord i viceministra principal a Stormont, ha respost que Donaldson barreja naps amb cols i que la llengua gaèlica no té res a veure amb el Protocol, que són dues coses diferents. O’Neill ha recordat que Lewis es va comprometre a tirar endavant la llei i espera que així sigui, tot i la tendència malaltissa del govern britànic de no complir amb els seus compromisos.

Font: RTÉ