El gaèlic viu una situació força precària amb un ús minvant, àdhuc a la Gaeltacht, fins al punt que n’hi ha que temen per la seva supervivència; de tota manera, si algun dia la llengua irlandesa reneix de les seves cendres, no ho farà perquè molts adults que van estudiar-lo a l’escola durant catorze anys i que només tenen l’habitual cúpla focail -unes quantes paraules- fan un esforç i comencen a parlar-lo, sinó que serà perquè creix per la base, és a dir, gràcies a les noves generacions.

Aquesta és la conclusió a la qual s’arriba veient les dades del nombre d’escolars que estudien en una gaelscoil, que és un centre on la llengua vehicular és el gaèlic; en aquest sentit, cada any són més els qui hi estudien i si bé encara representen una part molt petita de tots els escolars, la tendència a l’alça és clara i aquest curs serà de rècord, amb uns 45.000 infants estudiant en gaèlic, xifra que representa una mica més del 8% del total d’inscrits a Primària.

El creixement de les gaelscoileanna té dos elements principals: un és el desig dels pares que els seus fills facin el que ells no van ser capaços de fer -parlar gaèlic- i l’altra és la normativa que estipula que en cas que obri una nova escola, haurà de ser una gaelscoil si no n’hi ha cap en aquella zona o en cas que n’obrin unes quantes en una mateixa àrea geogràfica. Per exemple, per al curs 2021-2022 se n’han obert tres a la capital, una de les quals, la Gaelscoil Eoin, al benestant Dublin 4, un barri on no n’hi havia hagut mai cap. En tot el territori n’hi ha 260, 110 de les quals a la Gaeltacht.

En el cas de la Gaelscoil Eoin, per ara només hi ha sis escolars i és que segons expliquen els gestors, no van rebre les claus fins dijous de la setmana passada, fet que va generar una mica d’incertesa entre els pares que dubtaven d’inscriure-hi els fills; tanmateix, s’espera que la demanda augmenti en el futur -asseguren que hi ha interès fins i tot en barris del voltant- i la previsió és que d’aquí a uns anys el centre compti amb uns dos-cents quaranta escolars.

D’altra banda, sembla que a les gaelscoileanna tenen un percentatge d’escolars estrangers més baix que a la resta de centres d’ensenyament del país i això ha fet que hi hagi gent que els titlli de ser una organització tancada, però segons Cristín Ní Chairealláin, directora de la Gaelscoil Eoin, la seva escola, com totes les de la xarxa gaèlica, resta oberta a tothom, afirmant que no és una acusació justa perquè no hi ha cap precondició de nacionalitat a l’hora d’inscriure-s'hi i que tothom hi és benvingut.

Pel que fa als escolars inscrits a la gaelscoil de Dublin 4, no sentiran l’anglès a classe durant els primers dos anys, tot i que això no serà cap problema perquè alguns estudis demostren que els infants tenen el mateix nivell en aquest idioma que els qui estudien en escoles on la llengua vehicular és l’anglès.

Font: The Irish Times