La Llei del Gaèlic del 2003 estipula que els ciutadans tenen dret a ser atesos en llengua irlandesa per l’administració pública, però entre el cos funcionarial no hi ha gaires gaeilgeoirí i això fa que, massa sovint, es vulnerin els drets lingüístics i el Coimisinéir Teanga -el Comissari de la Llengua- tingui molt de material per a repartir a tort i a dret en el seu report anual que, any rere any, il·lustra perfectament la deixadesa de l’administració amb el gaèlic.

De tota manera, això podria canviar d’aquí al 2030 si s’implementen les trenta-dues esmenes a la llei del 2003 que ahir va presentar Jack Chambers, ministre per a la Gaeltacht, que requeriran als departaments i agències estatals que, pel cap baix, un 20% de les noves incorporacions al sector públic siguin competents en gaèlic. També serà del 20% el percentatge de publicitat anual que cada ens públic haurà de fer en aquesta llengua i un 5% de la publicitat s’haurà de fer en mitjans que emprin l’irlandès.

Una de les mesures més destacades, sobretot perquè acabarà amb molts maldecaps per a la gent que té un nom o cognom amb algun accent, serà l’obligació d’acceptar el fada, és a dir, l’accent que allarga les vocals de les paraules en gaèlic -fada vol dir llarg-. Aquesta és una demanda històrica, no només dels gaeilgeoirí sinó també de gent que no parla gaèlic, però que està molt orgullosa del seu nom o cognom irlandesos.

En aquest sentit, bona part d’empreses, tant públiques com privades, no accepten el fada i això pot crear situacions entre gracioses i incòmodes quan la manca d’accent canvia totalment el significat d’una paraula; de fet, l’any 2012 fins i tot es va publicar un diccionari, Our Fada, de Rossa Ó Snodaigh i Mícheál Ó Domhnaill, amb un recull d’uns mil casos, com el nom del país mateix, Éire, que sense accent vol dir càrrega.

D’altra banda, els tossuts que, peti qui peti, continuen inscrivint-se pels llocs amb el fada, es troben que la lletra sobre la qual hi ha l’accent esdevé una llarga successió de símbols sense sentit semblant a &?/~!$@#, que encara empitjora més la cosa, sobretot en els casos en què una paraula té més d’un accent, essent un dels exemples més extrems el del popular presentador televisiu Dáithí Ó Sé... o D?@!%<*ith&?/~!$@# $%!?/|&?/~ S&?/~!$@# per a la tecnologia existent en molts ens públics i privats.