Tenint en compte la dramàtica situació en la qual es troba el gaèlic, cada vegada que el Coimisinéir Teanga emet un comunicat o publica el seu report anual, reparteix a tort i a dret sense miraments perquè, tot i que la legislació vigent estipula que el gaèlic és la primera llengua d’Irlanda, la realitat és una altra i l’administració pública no està preparada per a atendre els gaeilgeoirí que vulguin fer les gestions en llengua irlandesa.

I el darrer ens públic a rebre el clatellot del Coimisinéir ha estat la Garda, amb l’agreujant que el motiu no ha estat per no parlar gaèlic al centre de Dublin, sinó a la Gaeltacht, la zona on, en principi, és la llengua predominant. D’altra banda, la relació entre el Comissari Lingüístic i la Garda ja fa molt de temps que dura, més concretament d’ençà del 2005, quan va entrar en vigor la Llei de la Policia (2005 Garda Síochana Act).

Aquesta llei obliga la Garda a destinar gardaí gaeilgeoirí a les comissaries de la Gaeltacht i així poder interactuar amb els habitants de la zona en irlandès. Amb tot, malgrat que el Coimisinéir ja va fer unes recomanacions sobre la qüestió l’any 2011, sembla que la cosa no avança gaire perquè l’any passat només hi havia trenta-cinc gardaí destinats a la Gaeltacht que parlessin gaèlic de manera fluïda.

Així doncs, encara que sembli un fet una mica paradoxal, la Garda no compleix ni la seva pròpia llei i a més, no ho podria fer ni enviant tots els gaeilgeoirí del cos a la Gaeltacht perquè, segons les dades referents a l’any passat, només n’hi ha noranta-cinc, un fet que il·lustra perfectament la deixadesa de l’administració pública envers el gaèlic. I ara, cansat de ser reiteradament ignorat, el Coimisinéir ha enviat el report al Parlament, que haurà de decidir què fa, tot i que allà la situació del gaèlic és, si fa o no fa, la mateixa que a la Garda.

Font: RTÉ