El nomenclàtor de Belfast podria ser molt més bilingüe

El nomenclàtor de Belfast podria ser molt més bilingüe Rètol bilingüe a Dublin / Foto: Liffey

Dijous passat, el ple municipal de Belfast va aprovar l’adopció de diversos canvis a la política de nomenclàtor que relaxarà les condicions requerides per col·locar rètols o plaques bilingües amb el nom del carrer. En aquest sentit, fins ara calia tenir el vistiplau d’un terç dels inscrits al registre electoral de la zona i que la sol·licitud la fes un regidor, però amb el canvi votat dijous, només caldrà un 15% i ho podrà proposar un resident. 

D’altra banda, tot i que la mesura s’ha fet pensant principalment en el gaèlic -que fins al moment era l’única opció que es podia combinar amb l’anglès-, ara es permetrà de fer la sol·licitud per a qualsevol llengua, com per exemple l’Ulster Scots o el xinès, parlat per la nombrosa comunitat originària del gegant asiàtic que resideiix a la capital nord-irlandesa; fins ara només es podia fer bilingüe anglès-gaèlic. Una cosa que no canvia és l’obligatorietat d’incloure l’anglès a tots els rètols o plaques.

S’espera que la flexibilització faci augmentar de manera ben notable el nombre de sol·licituds i és per això que, segons la demanda, l’ajuntament hi posi un límit mensual i creï una llista d’espera. Molt probablement, la zona amb més plaques bilingües serà el barri catòlic de Falls Road, també conegut com a Gaeltacht Quarter, on ja fa anys que hi ha una activa comunitat gaelgeoir que ha fet ressorgir la llengua irlandesa a la ciutat i on ja n’hi ha moltes.

Òbviament, en una ciutat com Belfast, on es respira molta tensió política, aquests rètols bilingües no agraden a tothom i els partits unionistes s’hi han oposat, sobretot el DUP, adduint que no hi ha cap necessitat de fer-ho i que poden causar confusió. Per contra, el Sinn Féin, que va ser qui va proposar els canvis, ha mostrat la seva satisfacció i Séanna Walsh, regidor republicà, ha explicat que espera que això faciliti les coses a l’hora de posar plaques o rètols en gaèlic.

Es calcula que, entre material, mà d’obra i burocràcia, cada canvi tindrà un cost d’unes mil lliures esterlines per carrer.

Font: BBC

 

Escriu un comentari

Assegura't que emplenes tota la informació requerida, marcada amb asterisc (*).

Torna a dalt