Irlanda va declarar-se neutral durant la Segona Guerra Mundial, un període que a l’illa va ser conegut com a The Emergency, però aquest estatus no va suposar que no passés res, ans al contrari, hi va haver un ampli ventall d’episodis -alguns de ben rocambolescos- que van obligar el govern d’Éamon de Valera a fer malabarismes a fi de, si més no, semblar que no prenien partit per cap dels dos bàndols.

Per una banda, la famosa dita que assegura que els enemics dels meus enemics són els meus amics era molt present i fins i tot, en més d’una ocasió, de Valera no va amagar la seva simpatia amb el règim nazi -enemic dels britànics-; amb tot, en sentit invers, també va fer concessions als aliats, com amb el Corredor de Donegal, que permetia als avions de la RAF de sobrevolar la zona de Ballyshannon i estalviar-se així de fer una volta de molts quilòmetres de camí cap a l’Atlàntic Nord.

Romanent a Donegal, hi ha una història d’aquella època de la qual se n’ha parlat molt a la zona però que no és gens coneguda a la resta de l’illa, tot i que això podria canviar a partir d’aquest vespre a les deu quan BBC Gaeilge, la secció en gaèlic del canal BBC Two al Nord, emeti el documentari produït per Macha Media i titulat Nazi sa Ghaeltacht (Un Nazi a la Gaeltacht), on s’explica la doble vida del professor Ludwig Mühlhausen.

Mühlhausen, nascut a Kassel (Hessen, al llavors Imperi Alemany) l’any 1888, va fer tasques d’espionatge al sud de Bèlgica durant la Primera Guerra Mundial i després, durant els més calmats anys vint, va començar a endinsar-se en l’entorn universitari, sobretot en temes de Lingüística, fundant el Departament d’Estudis Cèltics a la Universitat d’Hamburg l’any 1928.

D’altra banda, el fet que fos un nazi empedreït, afiliant-se al partit l’any 1932 i sent membre de les SS, va facilitar la seva ascensió en el món acadèmic, ocupant vacants deixades per professors depurats per la seva condició de jueus; és el cas del doctor Eduard Rosenbaum, que l’any 1934 va ser acomiadat com a director de la Biblioteca Comercial d’Hamburg, o de Julius Pokorny, que l’any 1935 va perdre la titularitat de la càtedra d’Estudi Cèltics a la Universitat de Berlin.

El professor Mühlhausen va començar a aprendre gaèlic a final dels anys vint, quan dos joves estudiants de la University College Cork residents a Alemanya, Joe Healy i Séamus Caomhánach, van a fer-li classes de llengua irlandesa; després va aprofundir el coneixement amb estades a diverses zones de parla gaèlica de la costa oest durant el període 1929-1938.

En aquest sentit, llavors era molt habitual que els estudiosos dels dialectes de la llengua irlandesa i del folklore local comencessin el seu periple a Kerry i anessin pujant per la costa fins a Donegal, que sembla que va ser el lloc que més va agradar a Mühlhausen.

I gràcies a l’autobiografia Com si fos ahir (1985) de Leon Ó Broin, un altre estudiós de la dialectologia del gaèlic que va coincidir i fins i tot compartir habitació amb Mühlhausen en un cottage, és a Donegal on hi ha més informació disponible sobre el nazi de la Gaeltacht, més concretament de la seva estada l’any 1938 a la població de Teileann (Teelin, en anglès), localitzada al sud-est del comtat i on ja havia estat sis setmanes l’any anterior. Allà, a banda de perfeccionar el seu gaèlic, l’acadèmic alemany va estudiar el dialecte local -enquadrat als parlars de l’Ulster- així com les tradicions folklòriques.

I també feia moltes preguntes als vilatans i moltes fotos, potser massa preguntes i massa fotos, que sumat al fet de ser un nazi confés -penjant sense cap mena de rubor una foto de Hitler a l’habitació i amb un llibre de cançons nazis-, va començar a aixecar sospites de ser un espia que aplegava informació per a una hipotètica invasió d’Irlanda per part d’Alemanya, aprofitant la seva feblesa defensiva, per a posteriorment envair la Gran Bretanya per l’oest, un flanc no tan protegit com el sud.

Una de les activitats més sospitoses de Mühlhausen era la de comprovar la profunditat de la badia de Teileann amb pesos de plom, tant amb la marea alta com amb la baixa, i se sospita que després passava les dades a Berlin per si de cas el règim nazi decidís de desembarcar-hi amb vaixells o U-boats, els temuts submarins alemanys que causaven estralls als vaixells de la marina mercant que feien la ruta de l’Atlàntic Nord.

Les sospites van anar in crescendo quan la gent de Teileann va veure que cada vegada que el folklorista alemany tornava cap a Dublin, no seguia mai la ruta habitual i més ràpida emprada per la gent de la zona sinó que passava per Sligo, fent molta més volta, però evitant així d’entrar en territori sota administració britànica.

Segons explica Ó Broin, Mühlhausen era molt barrut i durant els àpats conjunts no era gens recíproc a les pràctiques habituals d’hospitalitat irlandesa d’oferir alguns plats a l’altre comensal, amb el resultat que l’alemany acumulava uns quants plats i deixava l’irlandès sense gairebé res, per la qual cosa Ó Broin va deixar de compartir plats.

I com a bon alemany, Mühlhausen va recriminar a la població local la seva greu manca d’eficiència a l’hora de treballar, sobretot en matèria de pesca i d’agricultura, i segons un report de la intel·ligència militar a Dublin, el de Kassel volia convèncer els irlandesos que la cultura alemanya els seria de gran profit i que viurien molt millor si Alemanya o els britànics administressin l’illa.

Aquell fou el darrer any en què Mühlhausen va visitar Irlanda i ja no va tornar mai més, tot i que la seva relació amb el gaèlic va continuar. En aquest sentit, el deu de desembre del 1939, un cop iniciada la Segona Guerra Mundial, Mühlhausen va engegar l’emissió de comunicats en gaèlic des de la ràdio berlinesa Irland-Redaktion, on explicava qui eren els amics i els enemics d’Irlanda, en demanava el manteniment de la neutralitat i recordava totes les atrocitats comeses pels britànics.

A més, l’emissió del nazi gaeilgeoir era just després de la que feia per al Regne Unit el nord-americà William Joyce, conegut popularment com a Lord Haw-Haw, i això li va permetre de guanyar ràpidament molta audiència entre la població irlandesa.

Òbviament, encara que només fos propaganda nazi i que els seus detractors li assignessin el malnom de Goebbels gaèlic, el fet que l’emissió fos en llengua irlandesa va despertar força simpatia a l’illa i segons va explicar el llavors ambaixador alemany a Dublin, Eduard Hempel, el govern irlandès estava molt content pel reconeixement internacional del gaèlic que suposava el programa setmanal de Mühlhausen.

Amb tot, després de dos anys emetent propaganda nazi per les ones hertzianes, Mühlhausen va abandonar l’Irland-Redaktion en ser destinat a la Bretanya com a segon lloctinent de les SS, tot i que essent també parlant de bretó -a banda de gal·lès i flamenc, entre altres, era un autèntic poliglot-, va continuar la seva estreta relació amb les llengües celtes. Pel que fa a la màquina de propaganda nazi en gaèlic, l’emissió va continuar fins al 1945 de la mà d’un funcionari irlandès que havia arribat a Alemanya abans de l'esclat del conflicte bèl·lic.

El maig del 1945, al final de la Segona Guerra Mundial a Europa, Mühlhausen va ser arrestat pels nord-americans a Àustria i va passar gairebé tres anys en diversos camps de concentració italians, fins al març del 1948, malgrat que havia demanat d’intervenir a favor seu al llavors president d’Irlanda, Douglas Hyde, a qui va definir com a amic personal, però que no hi ha cap evidència que li respongués, i a de Valera, que només li va respondre donant-li les gràcies per la seva feina.

Segons la seva filla, aquest llarg període com a presoner de guerra li va originar seriosos problemes de salut i una depressió; Mühlhausen va morir l’any 1956 arran d’un atac de cor uns dies després de patir una embòlia que va deixar paralitzada la meitat del seu cos. A més, el seu fosc passat va fer que fos omès de moltes referències bibliogràfiques sobre l’estudi del gaèlic i alhora va ser ignorat pels acadèmics.  

Tornant al documentari de BBC Gaeilge d’aquest vespre, que té una durada d’una hora, la direcció va a càrrec de Kevin Magee, un periodista que va començar a sentir històries de Mühlhausen ara fa quaranta anys quan va anar a Teileann a fer el mateix que el nazi, aprendre gaèlic, i que, picat per la curiositat, ha ampliat la informació consultant documents d’arxius militars a Dublin i a Berlin fins al punt d’escriure un altre interessantíssim capítol d’allò que es va viure a la neutral Irlanda abans i durant la Segona Guerra Mundial.

Nazi sa Ghaeltacht, diumenge 26 de juliol a les deu del vespre a BBC Two Northern Ireland.

Font: ainm.ie i BBC Gaeilge

Nazi sa Ghaeltacht
Seo scéal nár insíodh ariamh faoi ollamh Naitsíoch a síleadh a bhí ina spiaire, faoin bhaile bheag Teileann inGaeltacht Dhún na nGall agus faoina áit i bplean chun ionradh a dhéanamh ar Éirinn. 22:00 Domhnach @bbctwoni.#ILBF @niscreen @Macha_Media pic.twitter.com/ka9MN6eHpY

— BBC GAEILGE (@bbcgaeilge) July 22, 2020