Aquest estiu no hi haurà el clàssic curset a la Gaeltacht

És un clàssic de l’estiu irlandès per a moltes generacions: que els pares enviïn els fills a la Gaeltacht, nom que rep una zona on predomina la llengua gaèlica, a fer un curset amb estada a casa d’una família gaeilgeoir inclosa a fi de millorar el nivell de llengua, un objectiu que en bona part dels casos només s’assolia a curt termini i és que al cap d’uns anys, molts dels participants només recorden frases com “perdoni, que puc anar a lavabo?” (An bhfuil cead agam dul amach go dtí an leithreas?).
De tota manera, enguany, amb la pandèmia, el departament de Cultura, Patrimoni i Gaeltacht ha anunciat que no hi haurà curset d’estiu, una notícia que suposa un gerro d’aigua freda per a moltes comunitats rurals, atès que la presència de gairebé trenta mil joves en zones amb una situació econòmica delicada suposa una font d’ingressos molt important, tant per a les famílies com per al comerç; en aquest sentit, es calcula que l’activitat dels cursets té un impacte global d’uns cinquanta milions d’euros.
La zona on hi ha més cursets és a la Connemara (Comtat de Galway) i a Gaoth Dobhair (Comtat de Donegal), que concentren bona part dels centres participants al Scéim na bhFoghlaimeoirí Gaeilge (Programa per a Estudiants de Gaèlic); després, a certa distància, hi ha als comtats de Cork, Kerry Meath, Mayo i Waterford.
La decisió de no fer els cursets s’ha pres després de consultar les autoritats sanitàries que, evidentment, desaconsellen totalment el moviment de persones d’una banda a una altra, sobretot tenint en compte que a les zones rurals hi ha un alt percentatge de gent gran, que és la té més probabilitat de no sobreviure la Covid-19. A més, ja hi havia hagut escoles que havien anunciat que no obririen.
Font: RTÉ i The Journal.ie