Ensenyament dóna prioritat a la xarxa Gaelscoileanna

Ensenyament dóna prioritat a la xarxa Gaelscoileanna Placa al Departament d'Ensenyament, a Marlborough Street, Dublin 1 / Foto: Liffey

Bona part dels dublinesos -i dels irlandesos- no parlen ni un borrall de gaèlic tot i haver-lo estudiat -o memoritzat- a l’escola durant catorze cursos, però ja fa uns quants anys que entre els modernets de la capital hi ha la tendència de posar noms irlandesos als fills i d’enviar-los a un centre d’ensenyament de la xarxa Gaelscoileanna, que té la particularitat de fer classe amb el gaèlic com a llengua vehicular.

Així doncs, cada vegada hi ha més demanda de places en aquestes gaelscoils i això ha fet que el govern, de la mà del ministre d’Ensenyament, Joe McHugh, hagi determinat que cinc de les tretze escoles que es preveu d’obrir a Dublin durant els dos anys vinents siguin de la xarxa Gaelscoileanna; la decisió s’ha pres després d’estudiar la disponibilitat d’escoles que empren el gaèlic en diverses zones del comtat.

Curiosament, McHugh va ser notícia ara fa uns anys després de ser nomenat ministre d’Afers Gaèlics sense parlar-lo gaire bé a causa de no haver-lo fet servir des que va acabar l’escolarització, una cosa molt habitual entre els irlandesos. De tota manera, va apuntar-se a un curset accelerat de llengua a Donegal i va passar de tenir un gaèlic molt rovellat a parlar-lo fluidament en només uns mesos.

Tornant a l’escola, en principi, quan n’obre una de nova, l’ethos i la llengua del centre la decideixen els pares dels alumnes mitjançant una votació, però en el cas d’aquestes escoles s’ensenyarà en gaèlic, peti qui peti, seguint la nova norma, que obligarà la nova escola a ensenyar en gaèlic en cas que no n’hi hagi cap més a la zona o si se n’obre més d’una.

En el cas de les cinc escoles en qüestió, obriran en zones on ara no hi ha cap Gaelscoileanna, per la qual cosa es preveu que tinguin una bona acollida. Seran a Donabate, Donaghmede/Howth, Dublin 2 o 4, Newscastle/Rathcoole i Saggart.

Font: RTÉ

Torna a dalt